EXPOSICIÓ ”La Shoà, ¿cómo fue humanamente posible?

EXPOSICIÓ ”La Shoà, ¿cómo fue humanamente posible?

Fer realitat els projectes que els docents imaginem és una màxima de la nostra professió i més quan es té la possibilitat de realitzar-lo amb alumnes il·lusionats, que de forma voluntària s’ofereixen per a dur-lo a terme. Aquest, juntament amb el contingut del projecte, ha estat un dels aspectes més importants del treball.

10 alumnes  de 2n de Batxillerat han estat els nostres ”Comunicadors del segle XXI”. Han fet de guies en un espai on reflexionar sobre els valors que es necessiten per viure en una societat més inclusiva, que respecti el dret a la diversitat. 

Per aconseguir aquesta fita han rebut i compartit formació on-line, fora de l’horari lectiu, durant el primer trimestre, amb joves d’altres centres educatius de tot  el país, i que dirigeix el Centre Yad Vashem de Jerusalem (Centre Mundial de Commemoració de la Shoá)  a través de la seu que té a Madrid.

Han treballat tot el contingut amb xerrades, reflexions, documentals, lectures,… resumit en els 15 panells de l’exposició itinerant, amb el nom “La Shoá, ¿cómo fue humanamente posible?”, que vam instal·lar a l’espai Cor Unum del col·legi el passat mes de febrer.

En l’última sessió vam poder escoltar Mónica Dawidowicz, supervivent de l’Holocaust, a qui els seus pares van lliurar a una família no jueva per treure-la del gueto i tenir la possibilitat de salvar-li la vida.

Puc afirmar que aquests 10 joves han aconseguit ser bons presentadors i excel·lents comunicadors, la qual cosa els inicia com a líders de canvi allí on puguin intervenir. Els estudiants i els professors que van visitar l’exposició ho corroboren.

Estic molt agraïda per l’oportunitat que m’ha brindat el col·legi al dir-me sí al projecte!

Rosa

Algunes de les reflexions que aquests alumnes – guia han fet d’aquesta experiència són:

La Shoá ha sigut una experiència educativa diferent, molt impactant i sobretot molt enriquidora, que m’ha sensibilitzat profundament sobre la importància de la memòria històrica.

Álvaro Morillo

El proyecto sobre la Shoá no solo me ha dado la oportunidad de desenvolverme y profundizar en las atrocidades a las que fue sometida la comunidad judía, sino que me ha hecho reflexionar y ha supuesto una mirada de introspección. Es fácil criticar el papel de aquellos que participaron en el Holocausto judío, pero ¿qué hubiera hecho yo en su lugar? ¿Me habría atrevido a enfrentarme al sistema, o habría sido una cobarde? La respuesta es que no puedo saberlo, por lo que no puedo permitirme juzgar la postura de aquellos que llamamos “observadores pasivos”. Simplemente me puedo limitar a informarme y a divulgar.

Fue una tragedia que, definitivamente, dejó una huella en la Historia que nos recuerda que no se puede repetir. Para ello es necesario concienciar al mundo; que conozca y se conmueva como lo hemos hecho los participantes de este proyecto.

Beatriz Rodrigo

En lo personal, nunca me hubiese imaginado el gran impacto que esta experiencia tendría en mí. Comencé sin ganas, estresada y sin entender nada, pero a medida que iba avanzando el curso me iba interesando más. Gracias a esta formación he podido ver la importancia que tiene la historia en nuestra sociedad y no puedo estar más agradecida de haber tenido la oportunidad de quitarnos, mis compañeros y yo, la venda de los ojos sobre este tema, tabú algunas veces.

Virginia Led

Ser una de las monitoras en la exposición fue una experiencia que me hizo aprender más allá del rigor histórico de lo que sucedió. Me hizo comprender los valores éticos y morales que hay detrás de lo sucedido, intentando responder a la pregunta “¿Cómo fue humanamente posible?”. El entender cómo fue la historia, antes, durante y después de lo que fue la Shoá, me hizo reflexionar y tener en cuenta la identidad propia de los judíos antes de este hecho. Ellos, que son iguales a nosotros y tienen sus propias costumbres, vivían una vida común y corriente, como la nuestra. Sin duda, fue una experiencia que valió la pena, aprendí y me formé en un tema que me resulta muy interesante y que no está dentro de las asignaturas que suelo hacer en el colegio.

Camila Wilson

La formació que he rebut amb els meus companys, a part d’interesant i rellevant,

m’ ha fet reflexionar sobre la importància de no ser neutral davant  les injustícies de la vida. Això és el que em sembla més important ja que de nosaltres, com a ciutadans, en depèn el futur. No podem ignorar els problemes. Ens hem de fer veure.

Álvaro Mellado

Ha sido una experiencia muy interesante y enriquecedora, tanto por el aprendizaje histórico sobre la vida judía antes, durante y después de la 2ª Guerra Mundial, como por los valores que conlleva. Nos lo han demostrado nuestros compañeros con sus comentarios y con la atención prestada durante la visita a la exposición.

Ignacio Ruiz

Per a mi la Shoá ha significat un canvi radical en la meva manera de conèixer la història de l’Holocaust: Ha humanitzat a totes aquelles persones que abans només eren les xifres que sempre surten als llibres.

Jan Hernández

Gràcies a la meva participació al projecte de la Shoá he sigut capaç d’empatitzar amb totes aquelles víctimes del brutal genocidi que es va perpetrar contra el poble jueu i em sento molt orgullós del treball fet per conscienciar i evitar que una tragèdia així es repeteixi en el futur.

Àlex Muntadas – Prim

Com a comunicador de l’exposició “Com va ser humanament possible”, he tingut la possibilitat d’aprofundir en un dels temes més delicats i sensibles de la història. Especialment, vaig especialitzar-me en el tema de la resistència jueva, que m’ha proporcionat una nova visió del que va ser l’Holocaust. Observar que els jueus no es van quedar de braços plegats i que van lluitar per la seva vida, llibertat i dignitat com a persones ha estat molt enriquidor. D’aquesta experiència m’emporto, especialment, la idea que l’home té al seu interior un alè imbatible de resistència i de no doblegar-se davant de l’opressor i que els jueus, com a homes, no en van ser menys.

Alfonso de Pineda

Durant aquest temps que he pogut aprendre d’una manera tan propera sobre l’Holocaust, he experimentat una profunda transformació personal. Tinc una percepció diferent tant del meu interior com de l’exterior i m’he adonat de la responsabilitat que tenim els joves en la preservació de la memòria històrica per assegurar un futur més just.

Crec que tothom hauria de conèixer i ser conscient de tot el que va succeir en un passat, no gaire llunyà i que ara tenim més a prop que mai. D’aquesta manera, podrem valorar la sort que tenim tots nosaltres de no haver de patir perquè em persegueixin per qualsevol motiu absurd, que no em separin de la meva família, o per quedar-me sense menjar.

Marta Puentes

Seminaris a 1r de Batxillerat: Formant ments  per a un Món en constant canvi

Seminaris a 1r de Batxillerat: Formant ments per a un Món en constant canvi

Actualment, el món del treball i de les relacions personals gira al voltant del mòbil. El món ha canviat i la comunicació és sobretot oral. Però a aquest jove que no pot imaginar-se un món sense mòbils li resulta més necessari que mai aprendre a reflexionar, analitzar i a treure conclusions sobre tot el que està passant; ha de saber construir raonaments, argumentar sobre el que està a favor i sobre el que està en contra. Competències bàsiques que són l’eix de la formació de les persones, i ho seguiran sent sempre.

I aquestes competències són les que es treballen a la nova proposta de “Seminaris” a 1r de batxillerat. Una hora a la setmanad’actualitat, debat-oratòria, problemàtiques socials, “cultura flaneur”, i educació emocional.

Ens mereixem un món més ric en idees i debats sobre el que som i cap a on anem. Només una generació crítica però amb capacitat d’argumentar podrà aconseguir una societat més justa i més lliure. Per això des de “Debat-oratòria” es busca que l’alumne adquireixi els conceptes bàsics relacionats amb el discurs persuasiu, així com el desenvolupament d’estratègies per parlar en públic a través de l’ús de l’argumentació, l’adquisició d’habilitats per a l’elaboració de produccions argumentatives i el desenvolupament de les capacitats comunicatives pròpies de l’oratòria.

En aquest món cada cop més globalitzat cal que els nostres alumnes estiguin ben informats, aprenguin a treballar cooperativament, dialogar i compartir idees i això es treballa a actualitat.

Ser un “flâneur”, ser una “flâneuse” és una manera de mirar el nostre entorn. Sovint només entenem el caminar per la nostra ciutat com un desplaçament per anar d’un lloc a l’altre. El seminari “Cultura flaneur” vol provocar la reflexió per tal que “aixequin els ulls” i gaudeixin d’una mirada nova del nostre entorn urbà.

Des de “Problemàtiques Socials” es pretén proporcionar a l’alumnat una aproximació als problemes socials rellevants des d’una òptica interdisciplinària a partir de l’anàlisi de situacions concretes que tenen implicacions globals i locals. Alhora, estimula el pensament crític, tot plantejant situacions que fomentin la curiositat i el posicionament davant de dilemes i qüestions controvertides, amb competències argumentatives, i el plantejament d’alternatives per afrontar els reptes del món en què viuen.

Preguntar-te com et sents i connectar amb tot el que s’està movent en tu emocionalment et permet acompanyar-te amb una major comprensió.

Escoltar com se senten les persones que acompanyes et permet acompanyar-les amb una major comprensió.

I això és el que ensenyem al seminari d’Educació emocional”: a posar la mirada en allò que sentim, a comprendre’ns sense judicis per poder prendre accions que ens permetin estar millor i seguir creixent.

Amb la finalitat, entre d’altres, de reforçar l’autoestima i la pròpia confiança, proporcionar eines per saber gestionar les emocions pròpies i potenciar el benestar personal i social.

I aquest és l’objectiu dels Seminaris, formar alumnes amb una mentalitat oberta, crítics, informats, solidaris,  i disposats a canviar el món, partint sempre del seu benestar emocional.

Treballem la dimensió espiritual i social

Treballem la dimensió espiritual i social

Els alumnes de primer de Batxillerat dediquen quatre dies del curs escolar a viure la Setmana Barat. Unes jornades dedicades a la formació integral dels alumnes en totes les seves dimensions basades en la pedagogia de Sta. Magdalena Sofia Barat, fundadora de les escoles del Sagrat Cor.

Durant aquest temps es treballa tant la dimensió espiritual i social dels alumnes; arrelades a una Fe activa, oberta als altres, solidària i compromesa en la transformació del món, com la dimensió d’Art i Pensament; un desig per desvetllar la sensibilitat, el gust per la Bellesa, la saviesa i la cultura com a eixos que fonamenten la personalitat dels alumnes.

En el marc de les activitats relatives a l’espiritualitat i la preparació de la Confirmació,  s’organitza  durant els mateixos dies, un recés a Manresa per ajudar els alumnes a aprofundir el seu món interior. Més enllà de la catequesi setmanal a l’escola, els nois i noies han de sentir i experimentar l’Amor de Déu. El recés pretén ser una aturada per a dedicar temps a la pregària, el silenci, la reflexió i la trobada amb Crist.

Les altres sortides també són part fonamental de la setmana. Algunes d’elles busquen ampliar les mirades a la ciutat de Barcelona, com la visita a la Fundació Migra Studium, entitat que treballa en favor de la dignitat i els drets de les persones vulnerables alhora que sensibilitza a la societat sobre la diversitat cultural i religiosa.

També van tenir l’oportunitat de conèixer El Lloc de la Dona, un centre d’atenció social que pertany a la congregació religiosa de Germanes Oblates i que es compromet, des de l’evangeli, en favor de la justícia amb les dones que es troben en contextos de prostitució o finalitat d’explotació sexual. La seva missió afavoreix el desenvolupament integral i l’autonomia d’aquestes dones que viuen situacions d’exclusió i d’injustícia, contribuint així a la realització personal i la seva integració social i laboral.

Els nois i noies van realitzar la ruta Visibles, organitzada per la Fundació Arrels. En aquesta sortida, portada per usuaris i treballadors de l’entitat,  van conèixer a través de murals d’art urbà per diferents localitzacions del barri del Raval, com acompanyen i atenen a les persones sense llar que es troben en les fases més consolidades d’exclusió cap a una situació tan autònoma com sigui possible. També sensibilitzen la ciutadania respecte als problemes de la pobresa al nostre entorn i denuncien situacions injustes.

I per veure la realitat on viuen aquelles persones sense papers i que estan a l’espera de saber el seu destí, van anar al Centre d’Internament d’Estrangers (CIE), on van escoltar el testimoni d’un voluntari. Una visita que els va impactar molt i on van fer una reflexió molt interessant sorgida pel fet de desplaçar-se fins a la perifèria de la ciutat i veure que no està permès accedir a l’equipament ni que els interns puguin sortir.

També van realitzar una sortida a Cervera i a Vallbona de les Monges.  La Fundació Casa Dalmases mostra l’acció social, impulsant  el projecte d’elaboració i comercialització de cervesa artesana i xocolates amb la intenció de crear ocupació, tot integrant les “diferents capacitats” de les persones que en formen part, i donar resposta a la fragilitat social que malauradament persisteix actualment en tants col·lectius.

I al Monestir Vallbona de les Monges, van viure l’espiritualitat d’una comunitat formada amb el compromís de seguir Jesucrist amb una vida senzilla de pregària i treball. Les característiques essencials del Cister són la vida en comunitat, el silenci, el treball i la simplicitat. Viuen en harmonia amb la natura i els seus cicles i treballen d’acord amb criteris ecològics i de preservació de l’entorn.

Entenen la vida en comunitat no només en l’àmbit de compartir un espai, sinó en el fet que “tot és de tots” i “tot és comunitari”.

L’experiència de pensament i d’art també és molt importat durant la Setmana Barat, i per això una de les rutes de la setmana va portar als alumnes al MNAC. Allà van  reflexionar al voltant dels canvis en el paper i la consideració de les dones al llarg de la història a partir del valor documental dels objectes patrimonials. Una lectura en clau feminista de la col·lecció que explora els mecanismes, artístics i polítics, que han articulat sovint l’oblit de les dones. Una manera perquè els alumnes estableixin ponts entre passat i present i identificar els processos, canvis i regressions que han determinat la condició desigual entre homes i dones fins a l’actualitat així com els principals agents responsables d’aquesta realitat.

El passeig per la muntanya de Montjuïc, ajuda a entendre l’arquitectura i la construcció d’aquest espai de serveis a la ciutat.

I per acabar, la pel·lícula ´La familia que tú eliges’, que van poder gaudir al Verdi Park, els va servir per reflexionar sobre el concepte de la família, l’element central de la producció.

Confirmacions 2021

Confirmacions 2021

La Capella de l’escola va acollir 71 alumnes de 2n de Batxillerat que van reafirmar el seu comprimís cristià rebent el Sagrament de la Confirmació de les mans de Javier Vilanova, bisbe auxiliar de Barcelona.

El Bisbe va recordar als assistents la importància d’aquest compromís i el privilegi d’estar sempre acompanyats de Déu i de les persones que estimem alhora que els va animar a seguir a Crist i a fer transmissió de la Fe donant testimoni de l’Evangeli.

Els alumnes confirmats han rebut catequesis per tal de preparar aquest moment tan significatiu en la vida cristiana. Aquesta formació els permet profunditzar en aspectes de la Fe i poder rebre el Sagrament en condicions adients. Tots els assistents, i l’escola també, van agrair als catequistes la formació als alumnes i la implicació en la cerimònia. 

El sagrament de la Confirmació suposa la plenitud de l’Esperit que ja és rebut en el Baptisme. És l’enfortiment i la confirmació dels dons de l’Esperit.