Els alumnes de 2n de Batxillerat que s’atreveixen a descobrir la matèria d’història de l’art no només aprenen sobre moviments artístics i artistes reconeguts. A classe troben un espai que els permet entendre el món des de múltiples perspectives: històrica, filosòfica, psicològica, sociològica…
Així mateix, desenvolupen el seu pensament crític i obren la mirada a diferents autors i autores amb l’anàlisi de les seves obres, també fomenten la creativitat i poden expressar les seves emocions amb les propostes i treballs que realitzen al llarg del curs. Per exemple amb “La Transformativa”, en què han d’utilitzar la realitat i transformar-la en una expressió artística que els remou o defineix.
Però aquesta assignatura no s’ha quedat dins l’aula (no pot), per això es fan visites com la del MNAC on van poder acostar-se a artistes tan reconeguts com Lluïsa Vidal, Marià Fortuny o Gargallo (entre molts altres) o la del MOCO BCN, un museu independent d’art modern, contemporani i de carrer que permet entrar en contacte directe amb les avantguardes del moment.
Personalment, no només crec que l’assignatura m’aproximi més a la cultura i al patrimoni o m’ensenyi noves obres i tècniques sinó que també m’ha ajudat a adquirir pensament crític. A nivell personal, les sortides que realitzem durant l’any m’han servit per gaudir de l’art que tenim prop de casa i m’ha fet adquirir curiositat per visitar exposicions pel meu compte. Estic molt agraïda d’haver triat aquesta assignatura perquè són classes dinàmiques amb les quals pots aprendre i alhora reflexionar sobre el món de l’art. I amb els projectes he pogut desenvolupar la meva creativitat i observar on no ho havia fet abans.
Aina del Pino
Conèixer l’art no només és important per tenir cultura general, sinó que a més ajuda a admirar les obres i veure-les des d’una perspectiva diferent. Quan una persona que no sap d’art mira una obra, només veu un dibuix que li sembla maco (o no). En canvi, sabent sobre el tema, es pot anar més enllà en l’estil, la tècnica i també el tema i el significat.
La diferència entre saber i no saber es veu sobretot en les obres que no busquen la bellesa, ja que si una persona que no s’ha informat mira una obra contemporània, com pot ser Maman, potser la troba lletja i la rebutja, però si descobreix tot el simbolisme que hi ha darrere, la veurà completament diferent.
Belén Cases
Esta asignatura aporta un amplio conocimiento a través de la historia y ayuda a conocer los conceptos y costumbres de las gentes de la época, así como su percepción de la belleza.
También es una asignatura con la que no solo tienes que estudiar, lo cual es fundamental, sinó que también te permite disfrutar mucho de ella.
Aquest curs, els estudiants de 2n de batxillerat han iniciat una matèria optativa centrada en la competència ciutadana global a través dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030. A través de projectes ABP llançats per La Caixa-Challenge i l’Ifest, així com activitats com l’exposició del World Press Photo i xerrades amb fotoperiodistes, els alumnes han desenvolupat un pensament crític i col·laboratiu, fomentant les seves habilitats comunicatives i ampliant la seva visió sobre els problemes globals i les seves solucions.
Aquest curs hem iniciat una nova matèria optativa per als alumnes de 2n de batxillerat. L´Objectiu és treballar la competència Ciutadana Global a través de les ODS ( Objectius Desenvolupament Sostenible – Agenda 2030 )
Els alumnes han obert la mirada i han generat idees amb projectes ABP llançats per La Caixa -Challenge i l’Ifest ( Departament d’Educació) .
També s´ha potenciat el relat i l’anàlisi a través de la fotografia visitant l’exposició del World Press Photo i després amb la xerrada i mostra del fotoperiodista Daniel Loewe.
Amb tot aquest ventall d’activitats els alumnes han pogut consolidar el seu pensament crític vers l’entorn i també s’ha fomentat el treball col·laboratiu per a generar noves idees i potenciar les seves habilitats comunicatives .
Esther Fort
Este curso hemos tenido la oportunidad de cursar la asignatura de ODS, la cual ha cambiado nuestra manera de ver los problemas del mundo, y nos ha otorgado una visión más transversal y sistémica de la importancia de la aplicación de los Objetivos de Desarrollo Sostenible en el mundo en el que vivimos y la acción de las organizaciones para ponerles remedio.
Durante los 9 meses en los que la hemos cursado, hemos recorrido diferentes realidades, de las que hemos aprendido de su magnitud y sus posibles soluciones, gracias en parte al trabajo que hemos realizado en colaboración con entidades externas al centro.
Con una dinámica de trabajo basada en proyectos lanzados por ifest , La Caixa Sant Joan de Deu , Unilever , Vall d´Hebrón y Sonar nos hemos acercado a preocupaciones globales y locales y hemos buscado , debatido y propuesto soluciones a éstos problemas . Esto también nos ha permitido acercarnos a la realidad del mundo laboral de la que formaremos parte más pronto que tarde.
Documentales, como la Sal de la Tierra, charlas como la de Daniel Loewe, vídeos y entrevistas han ensanchado ampliamente nuestra visión sobre este tema. Todo ello nos ha hecho enfatizar en la importancia de la empatía hacia aquellos que se ven obligados a abandonar sus hogares en busca de un futuro más seguro y próspero, recordándonos la necesidad de actuar con fraternidad y solidaridad.
Alex Muntadas- Prim y Alfonso de Pineda
Durante mucho tiempo nuestra comprensión del mundo se ha visto limitada por nuestras perspectivas y opiniones, sin embargo, al adentrarnos a la asignatura de ODS hemos podido tomar conciencia de problemas actuales e importantes como son el cambio climático, las emigraciones o la pobreza existente, entre otros .
Esta asignatura nos ha invitado a mirar más allá y coger conciencia de los desafíos que nos genera esta sociedad. A medida que hemos ido profundizando en las diferentes ODS nos dimos cuenta de la interconexión de los problemas globales y también de las soluciones que impactan en la humanidad y el planeta .
Lo que una vez fueron conceptos abstractos ahora se han vuelto tangibles, explorando historias reales o datos impactantes. Nos ha ayudado a entender que somos el futuro y que hay que tomar acción YA.
En conclusión, esta asignatura nos ha servido a todos para madurar a nivel personal y a salir de nuestra zona de confort para velar por un futuro en el que el bienestar sea global.
Fer realitat els projectes que els docents imaginem és una màxima de la nostra professió i més quan es té la possibilitat de realitzar-lo amb alumnes il·lusionats, que de forma voluntària s’ofereixen per a dur-lo a terme. Aquest, juntament amb el contingut del projecte, ha estat un dels aspectes més importants del treball.
10 alumnes de 2n de Batxillerat han estat els nostres ”Comunicadors del segle XXI”. Han fet de guies en un espai on reflexionar sobre els valors que es necessiten per viure en una societat més inclusiva, que respecti el dret a la diversitat.
Per aconseguir aquesta fita han rebut i compartit formació on-line, fora de l’horari lectiu, durant el primer trimestre, amb joves d’altres centres educatius de tot el país, i que dirigeix el Centre Yad Vashem de Jerusalem (Centre Mundial de Commemoració de la Shoá) a través de la seu que té a Madrid.
Han treballat tot el contingut amb xerrades, reflexions, documentals, lectures,… resumit en els 15 panells de l’exposició itinerant, amb el nom “La Shoá, ¿cómo fue humanamente posible?”, que vam instal·lar a l’espai Cor Unum del col·legi el passat mes de febrer.
En l’última sessió vam poder escoltar Mónica Dawidowicz, supervivent de l’Holocaust, a qui els seus pares van lliurar a una família no jueva per treure-la del gueto i tenir la possibilitat de salvar-li la vida.
Puc afirmar que aquests 10 joves han aconseguit ser bons presentadors i excel·lents comunicadors, la qual cosa els inicia com a líders de canvi allí on puguin intervenir. Els estudiants i els professors que van visitar l’exposició ho corroboren.
Estic molt agraïda per l’oportunitat que m’ha brindat el col·legi al dir-me sí al projecte!
Rosa
Algunes de les reflexions que aquests alumnes – guia han fet d’aquesta experiència són:
La Shoá ha sigut una experiència educativa diferent, molt impactant i sobretot molt enriquidora, que m’ha sensibilitzat profundament sobre la importància de la memòria històrica.
Álvaro Morillo
El proyecto sobre la Shoá no solo me ha dado la oportunidad de desenvolverme y profundizar en las atrocidades a las que fue sometida la comunidad judía, sino que me ha hecho reflexionar y ha supuesto una mirada de introspección. Es fácil criticar el papel de aquellos que participaron en el Holocausto judío, pero ¿qué hubiera hecho yo en su lugar? ¿Me habría atrevido a enfrentarme al sistema, o habría sido una cobarde? La respuesta es que no puedo saberlo, por lo que no puedo permitirme juzgar la postura de aquellos que llamamos “observadores pasivos”. Simplemente me puedo limitar a informarme y a divulgar.
Fue una tragedia que, definitivamente, dejó una huella en la Historia que nos recuerda que no se puede repetir. Para ello es necesario concienciar al mundo; que conozca y se conmueva como lo hemos hecho los participantes de este proyecto.
Beatriz Rodrigo
En lo personal, nunca me hubiese imaginado el gran impacto que esta experiencia tendría en mí. Comencé sin ganas, estresada y sin entender nada, pero a medida que iba avanzando el curso me iba interesando más. Gracias a esta formación he podido ver la importancia que tiene la historia en nuestra sociedad y no puedo estar más agradecida de haber tenido la oportunidad de quitarnos, mis compañeros y yo, la venda de los ojos sobre este tema, tabú algunas veces.
Virginia Led
Ser una de las monitoras en la exposición fue una experiencia que me hizo aprender más allá del rigor histórico de lo que sucedió. Me hizo comprender los valores éticos y morales que hay detrás de lo sucedido, intentando responder a la pregunta “¿Cómo fue humanamente posible?”. El entender cómo fue la historia, antes, durante y después de lo que fue la Shoá, me hizo reflexionar y tener en cuenta la identidad propia de los judíos antes de este hecho. Ellos, que son iguales a nosotros y tienen sus propias costumbres, vivían una vida común y corriente, como la nuestra. Sin duda, fue una experiencia que valió la pena, aprendí y me formé en un tema que me resulta muy interesante y que no está dentro de las asignaturas que suelo hacer en el colegio.
Camila Wilson
La formació que he rebut amb els meus companys, a part d’interesant i rellevant,
m’ ha fet reflexionar sobre la importància de no ser neutral davant les injustícies de la vida. Això és el que em sembla més important ja que de nosaltres, com a ciutadans, en depèn el futur. No podem ignorar els problemes. Ens hem de fer veure.
Álvaro Mellado
Ha sido una experiencia muy interesante y enriquecedora, tanto por el aprendizaje histórico sobre la vida judía antes, durante y después de la 2ª Guerra Mundial, como por los valores que conlleva. Nos lo han demostrado nuestros compañeros con sus comentarios y con la atención prestada durante la visita a la exposición.
Ignacio Ruiz
Per a mi la Shoá ha significat un canvi radical en la meva manera de conèixer la història de l’Holocaust: Ha humanitzat a totes aquelles persones que abans només eren les xifres que sempre surten als llibres.
Jan Hernández
Gràcies a la meva participació al projecte de la Shoá he sigut capaç d’empatitzar amb totes aquelles víctimes del brutal genocidi que es va perpetrar contra el poble jueu i em sento molt orgullós del treball fet per conscienciar i evitar que una tragèdia així es repeteixi en el futur.
Àlex Muntadas – Prim
Com a comunicador de l’exposició “Com va ser humanament possible”, he tingut la possibilitat d’aprofundir en un dels temes més delicats i sensibles de la història. Especialment, vaig especialitzar-me en el tema de la resistència jueva, que m’ha proporcionat una nova visió del que va ser l’Holocaust. Observar que els jueus no es van quedar de braços plegats i que van lluitar per la seva vida, llibertat i dignitat com a persones ha estat molt enriquidor. D’aquesta experiència m’emporto, especialment, la idea que l’home té al seu interior un alè imbatible de resistència i de no doblegar-se davant de l’opressor i que els jueus, com a homes, no en van ser menys.
Alfonso de Pineda
Durant aquest temps que he pogut aprendre d’una manera tan propera sobre l’Holocaust, he experimentat una profunda transformació personal. Tinc una percepció diferent tant del meu interior com de l’exterior i m’he adonat de la responsabilitat que tenim els joves en la preservació de la memòria històrica per assegurar un futur més just.
Crec que tothom hauria de conèixer i ser conscient de tot el que va succeir en un passat, no gaire llunyà i que ara tenim més a prop que mai. D’aquesta manera, podrem valorar la sort que tenim tots nosaltres de no haver de patir perquè em persegueixin per qualsevol motiu absurd, que no em separin de la meva família, o per quedar-me sense menjar.
Actualment, el món del treball i de les relacions personals gira al voltant del mòbil. El món ha canviat i la comunicació és sobretot oral. Però a aquest jove que no pot imaginar-se un món sense mòbils li resulta més necessari que mai aprendre a reflexionar, analitzar i a treure conclusions sobre tot el que està passant; ha de saber construir raonaments, argumentar sobre el que està a favor i sobre el que està en contra. Competències bàsiques que són l’eix de la formació de les persones, i ho seguiran sent sempre.
I aquestes competències són les que es treballen a la nova proposta de “Seminaris” a 1r de batxillerat. Una hora a la setmanad’actualitat, debat-oratòria, problemàtiques socials, “cultura flaneur”, i educació emocional.
Ens mereixem un món més ric en idees i debats sobre el que som i cap a on anem. Només una generació crítica però amb capacitat d’argumentar podrà aconseguir una societat més justa i més lliure. Per això des de “Debat-oratòria” es busca que l’alumne adquireixi els conceptes bàsics relacionats amb el discurs persuasiu, així com el desenvolupament d’estratègies per parlar en públic a través de l’ús de l’argumentació, l’adquisició d’habilitats per a l’elaboració de produccions argumentatives i el desenvolupament de les capacitats comunicatives pròpies de l’oratòria.
En aquest món cada cop més globalitzat cal que els nostres alumnes estiguin ben informats, aprenguin a treballar cooperativament, dialogar i compartir idees i això es treballa a actualitat.
Ser un “flâneur”, ser una “flâneuse” és una manera de mirar el nostre entorn. Sovint només entenem el caminar per la nostra ciutat com un desplaçament per anar d’un lloc a l’altre. El seminari “Cultura flaneur” vol provocar la reflexió per tal que “aixequin els ulls” i gaudeixin d’una mirada nova del nostre entorn urbà.
Des de “Problemàtiques Socials” es pretén proporcionar a l’alumnat una aproximació als problemes socials rellevants des d’una òptica interdisciplinària a partir de l’anàlisi de situacions concretes que tenen implicacions globals i locals. Alhora, estimula el pensament crític, tot plantejant situacions que fomentin la curiositat i el posicionament davant de dilemes i qüestions controvertides, amb competències argumentatives, i el plantejament d’alternatives per afrontar els reptes del món en què viuen.
Preguntar-te com et sents i connectar amb tot el que s’està movent en tu emocionalment et permet acompanyar-te amb una major comprensió.
Escoltar com se senten les persones que acompanyes et permet acompanyar-les amb una major comprensió.
I això és el que ensenyem al seminari d’Educació emocional”: a posar la mirada en allò que sentim, a comprendre’ns sense judicis per poder prendre accions que ens permetin estar millor i seguir creixent.
Amb la finalitat, entre d’altres, de reforçar l’autoestima i la pròpia confiança, proporcionar eines per saber gestionar les emocions pròpies i potenciar el benestar personal i social.
I aquest és l’objectiu dels Seminaris, formar alumnes amb una mentalitat oberta, crítics, informats, solidaris, i disposats a canviar el món, partint sempre del seu benestar emocional.
Els alumnes de primer de Batxillerat dediquen quatre dies del curs escolar a viure la Setmana Barat. Unes jornades dedicades a la formació integral dels alumnes en totes les seves dimensions basades en la pedagogia de Sta. Magdalena Sofia Barat, fundadora de les escoles del Sagrat Cor.
Durant aquest temps es treballa tant la dimensió espiritual i social dels alumnes; arrelades a una Fe activa, oberta als altres, solidària i compromesa en la transformació del món, com la dimensió d’Art i Pensament; un desig per desvetllar la sensibilitat, el gust per la Bellesa, la saviesa i la cultura com a eixos que fonamenten la personalitat dels alumnes.
En el marc de les activitats relatives a l’espiritualitat i la preparació de la Confirmació, s’organitza durant els mateixos dies, un recés a Manresa per ajudar els alumnes a aprofundir el seu món interior. Més enllà de la catequesi setmanal a l’escola, els nois i noies han de sentir i experimentar l’Amor de Déu. El recés pretén ser una aturada per a dedicar temps a la pregària, el silenci, la reflexió i la trobada amb Crist.
Les altres sortides també són part fonamental de la setmana. Algunes d’elles busquen ampliar les mirades a la ciutat de Barcelona, com la visita a la Fundació Migra Studium, entitat que treballa en favor de la dignitat i els drets de les persones vulnerables alhora que sensibilitza a la societat sobre la diversitat cultural i religiosa.
També van tenir l’oportunitat de conèixer El Lloc de la Dona, un centre d’atenció social que pertany a la congregació religiosa de Germanes Oblates i que es compromet, des de l’evangeli, en favor de la justícia amb les dones que es troben en contextos de prostitució o finalitat d’explotació sexual. La seva missió afavoreix el desenvolupament integral i l’autonomia d’aquestes dones que viuen situacions d’exclusió i d’injustícia, contribuint així a la realització personal i la seva integració social i laboral.
Els nois i noies van realitzar la ruta Visibles, organitzada per la Fundació Arrels. En aquesta sortida, portada per usuaris i treballadors de l’entitat, van conèixer a través de murals d’art urbà per diferents localitzacions del barri del Raval, com acompanyen i atenen a les persones sense llar que es troben en les fases més consolidades d’exclusió cap a una situació tan autònoma com sigui possible. També sensibilitzen la ciutadania respecte als problemes de la pobresa al nostre entorn i denuncien situacions injustes.
I per veure la realitat on viuen aquelles persones sense papers i que estan a l’espera de saber el seu destí, van anar al Centre d’Internament d’Estrangers (CIE), on van escoltarel testimoni d’un voluntari. Una visita que els va impactar molt i on van fer una reflexió molt interessant sorgida pel fet de desplaçar-se fins a la perifèria de la ciutat i veure que no està permès accedir a l’equipament ni que els interns puguin sortir.
També van realitzar una sortida a Cervera i a Vallbona de les Monges. La Fundació Casa Dalmases mostra l’acció social, impulsant el projecte d’elaboració i comercialització de cervesa artesana i xocolates amb la intenció de crear ocupació, tot integrant les “diferents capacitats” de les persones que en formen part, i donar resposta a la fragilitat social que malauradament persisteix actualment en tants col·lectius.
I al Monestir Vallbona de les Monges, van viure l’espiritualitat d’una comunitat formada amb el compromís de seguir Jesucrist amb una vida senzilla de pregària i treball. Les característiques essencials del Cister són la vida en comunitat, el silenci, el treball i la simplicitat. Viuen en harmonia amb la natura i els seus cicles i treballen d’acord amb criteris ecològics i de preservació de l’entorn.
Entenen la vida en comunitat no només en l’àmbit de compartir un espai, sinó en el fet que “tot és de tots” i “tot és comunitari”.
L’experiència de pensament i d’art també és molt importat durant la Setmana Barat, i per això una de les rutes de la setmana va portar als alumnes al MNAC. Allà van reflexionar al voltant dels canvis en el paper i la consideració de les dones al llarg de la història a partir del valor documental dels objectes patrimonials. Una lectura en clau feminista de la col·lecció que explora els mecanismes, artístics i polítics, que han articulat sovint l’oblit de les dones. Una manera perquè els alumnes estableixin ponts entre passat i present i identificar els processos, canvis i regressions que han determinat la condició desigual entre homes i dones fins a l’actualitat així com els principals agents responsables d’aquesta realitat.
El passeig per la muntanya de Montjuïc, ajuda a entendre l’arquitectura i la construcció d’aquest espai de serveis a la ciutat.
I per acabar, la pel·lícula ´La familia que tú eliges’, que van poder gaudir al Verdi Park, els va servir per reflexionar sobre el concepte de la família, l’element central de la producció.
Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la vostra experiència mentre navegueu pel lloc web. D’aquestes, les cookies que es classifiquen com a necessàries s’emmagatzemen al vostre navegador, ja que són essencials per al funcionament bàsic del lloc web. També fem servir cookies de tercers que ens ajuden a analitzar i entendre com utilitzeu aquest lloc web. Aquestes cookies s’emmagatzemaran al vostre navegador només amb el vostre consentiment.
