Psicomotricitat infantil un espai de creixement integral
Al primer cicle d’educació infantil els alumnes disposen d’una sala per fer psicomotricitat, amb una mestra especialitzada.
Cada setmana es realitza una sessió d’una hora, on la psicomotricista es dirigeix a l’aula per acompanyar els infants a la sala de psicomotricitat. Des d’aquest moment, el referent dins de la sala és la psicomotricista i la mestra passa a realitzar una observació del grup-aula.
Per iniciar les sessions, els alumnes s’han tret prèviament les sabates, i quan arriben a la sala de psicomotricitat es fa una trobada a les fosques, amb els llums i les persianes tancades. Tots els alumnes seuen a la paret de cara a la sala, per poder observar quins materials s’han proposat. I es recorden les normes de la sala:
- Respectar el propi cos, observant l’espai i les parts del cos.
- Respectar els companys, observant on són els companys a la sala per tenir en compte els torns, i respectar l’espai dels companys.
- Respectar el material de l’aula, sense trencar-lo, ni moure’l de lloc.
Un cop feta la trobada s’obren els llums i les persianes, i es realitza un compte fins a tres per poder iniciar el joc. Realitzada la sessió, es porta a terme una cloenda on es tornen a tancar els llums i les persianes, i s’escolta música de freqüències corporals, perquè cada nen i nena faci moviments relaxants en el seu cos. Per acabar, els alumnes verbalitzen que és el que més els ha agradat, i la mestra els comunica que faran en tornar a l’aula.
Durant l’estona de joc lliure, els alumnes fan ús del material de la sala partint dels seus interessos i les seves habilitats. La psicomotricitat pren presència dins l’espai de forma integradora, però sense interferir massa en el joc dels nens i nenes. Aquesta posició davant els alumnes, permet un desenvolupament més autònom on cada infant ha de prendre consciència del seu propi cos i de la relació que estableix amb els companys i l’adult.
La consciència del propi cos, pren relació amb l’autoconcepte i autoestima que té l’infant de si mateix. Per tant, es poden observar característiques de la personalitat de cada infant, i des de les sessions de psicomotricitat fomentar una imatge positiva de si mateix.
La relació que estableix amb els companys, va relacionat amb l’esmentat anteriorment, els infants passen per una etapa de descoberta d’un mateix, per posteriorment descobrir les relacions entre iguals. Aquest procés, on el llenguatge es va desenvolupant progressivament, esdevé situacions en què els infants busquen maneres de comunicar-se. En aquesta etapa, la figura de la psicomotricista pren rellevància, ja que ha de ser un model, i alhora agafar distància amb els alumnes per permetre posar en pràctica les habilitats socials mostrades. Segons van adquirint habilitats socials i comunicatives, els nens i les nenes comencen a crear jocs compartits, on apareix una narrativa de joc simbòlic on s’assignen rols. En aquest moment, les negociacions i els acords ocupen gran part del temps de joc, on la psicomotricista comença a tenir presència per fomentar el desenvolupament de les habilitats afectives. Un cop adquirit el llenguatge, es fomenten valors humans en les relacions socials, ja que comencen a comprendre aspectes més abstractes de les relacions socials.
Per tant, aquesta estona de joc lliure, adquireix un aprenentatge més enllà de les habilitats motrius i cognitives, pel fet que també inclou un desenvolupament d’habilitats socials i afectives, així com una descoberta i treball de les pors davant de certes situacions. El fet de poder copsar i enregistrar el desenvolupament integral dels infants des de la sala de psicomotricitat, ofereix a l’escola un espai on observar el desenvolupament de cada infant, atenent la individualitat de les necessitats de cada alumne, podent oferir una atenció precoç davant de qualsevol situació d’aprenentatge.
