EXPOSICIÓ ”La Shoà, ¿cómo fue humanamente posible?

EXPOSICIÓ ”La Shoà, ¿cómo fue humanamente posible?

Fer realitat els projectes que els docents imaginem és una màxima de la nostra professió i més quan es té la possibilitat de realitzar-lo amb alumnes il·lusionats, que de forma voluntària s’ofereixen per a dur-lo a terme. Aquest, juntament amb el contingut del projecte, ha estat un dels aspectes més importants del treball.

10 alumnes  de 2n de Batxillerat han estat els nostres ”Comunicadors del segle XXI”. Han fet de guies en un espai on reflexionar sobre els valors que es necessiten per viure en una societat més inclusiva, que respecti el dret a la diversitat. 

Per aconseguir aquesta fita han rebut i compartit formació on-line, fora de l’horari lectiu, durant el primer trimestre, amb joves d’altres centres educatius de tot  el país, i que dirigeix el Centre Yad Vashem de Jerusalem (Centre Mundial de Commemoració de la Shoá)  a través de la seu que té a Madrid.

Han treballat tot el contingut amb xerrades, reflexions, documentals, lectures,… resumit en els 15 panells de l’exposició itinerant, amb el nom “La Shoá, ¿cómo fue humanamente posible?”, que vam instal·lar a l’espai Cor Unum del col·legi el passat mes de febrer.

En l’última sessió vam poder escoltar Mónica Dawidowicz, supervivent de l’Holocaust, a qui els seus pares van lliurar a una família no jueva per treure-la del gueto i tenir la possibilitat de salvar-li la vida.

Puc afirmar que aquests 10 joves han aconseguit ser bons presentadors i excel·lents comunicadors, la qual cosa els inicia com a líders de canvi allí on puguin intervenir. Els estudiants i els professors que van visitar l’exposició ho corroboren.

Estic molt agraïda per l’oportunitat que m’ha brindat el col·legi al dir-me sí al projecte!

Rosa

Algunes de les reflexions que aquests alumnes – guia han fet d’aquesta experiència són:

La Shoá ha sigut una experiència educativa diferent, molt impactant i sobretot molt enriquidora, que m’ha sensibilitzat profundament sobre la importància de la memòria històrica.

Álvaro Morillo

El proyecto sobre la Shoá no solo me ha dado la oportunidad de desenvolverme y profundizar en las atrocidades a las que fue sometida la comunidad judía, sino que me ha hecho reflexionar y ha supuesto una mirada de introspección. Es fácil criticar el papel de aquellos que participaron en el Holocausto judío, pero ¿qué hubiera hecho yo en su lugar? ¿Me habría atrevido a enfrentarme al sistema, o habría sido una cobarde? La respuesta es que no puedo saberlo, por lo que no puedo permitirme juzgar la postura de aquellos que llamamos “observadores pasivos”. Simplemente me puedo limitar a informarme y a divulgar.

Fue una tragedia que, definitivamente, dejó una huella en la Historia que nos recuerda que no se puede repetir. Para ello es necesario concienciar al mundo; que conozca y se conmueva como lo hemos hecho los participantes de este proyecto.

Beatriz Rodrigo

En lo personal, nunca me hubiese imaginado el gran impacto que esta experiencia tendría en mí. Comencé sin ganas, estresada y sin entender nada, pero a medida que iba avanzando el curso me iba interesando más. Gracias a esta formación he podido ver la importancia que tiene la historia en nuestra sociedad y no puedo estar más agradecida de haber tenido la oportunidad de quitarnos, mis compañeros y yo, la venda de los ojos sobre este tema, tabú algunas veces.

Virginia Led

Ser una de las monitoras en la exposición fue una experiencia que me hizo aprender más allá del rigor histórico de lo que sucedió. Me hizo comprender los valores éticos y morales que hay detrás de lo sucedido, intentando responder a la pregunta “¿Cómo fue humanamente posible?”. El entender cómo fue la historia, antes, durante y después de lo que fue la Shoá, me hizo reflexionar y tener en cuenta la identidad propia de los judíos antes de este hecho. Ellos, que son iguales a nosotros y tienen sus propias costumbres, vivían una vida común y corriente, como la nuestra. Sin duda, fue una experiencia que valió la pena, aprendí y me formé en un tema que me resulta muy interesante y que no está dentro de las asignaturas que suelo hacer en el colegio.

Camila Wilson

La formació que he rebut amb els meus companys, a part d’interesant i rellevant,

m’ ha fet reflexionar sobre la importància de no ser neutral davant  les injustícies de la vida. Això és el que em sembla més important ja que de nosaltres, com a ciutadans, en depèn el futur. No podem ignorar els problemes. Ens hem de fer veure.

Álvaro Mellado

Ha sido una experiencia muy interesante y enriquecedora, tanto por el aprendizaje histórico sobre la vida judía antes, durante y después de la 2ª Guerra Mundial, como por los valores que conlleva. Nos lo han demostrado nuestros compañeros con sus comentarios y con la atención prestada durante la visita a la exposición.

Ignacio Ruiz

Per a mi la Shoá ha significat un canvi radical en la meva manera de conèixer la història de l’Holocaust: Ha humanitzat a totes aquelles persones que abans només eren les xifres que sempre surten als llibres.

Jan Hernández

Gràcies a la meva participació al projecte de la Shoá he sigut capaç d’empatitzar amb totes aquelles víctimes del brutal genocidi que es va perpetrar contra el poble jueu i em sento molt orgullós del treball fet per conscienciar i evitar que una tragèdia així es repeteixi en el futur.

Àlex Muntadas – Prim

Com a comunicador de l’exposició “Com va ser humanament possible”, he tingut la possibilitat d’aprofundir en un dels temes més delicats i sensibles de la història. Especialment, vaig especialitzar-me en el tema de la resistència jueva, que m’ha proporcionat una nova visió del que va ser l’Holocaust. Observar que els jueus no es van quedar de braços plegats i que van lluitar per la seva vida, llibertat i dignitat com a persones ha estat molt enriquidor. D’aquesta experiència m’emporto, especialment, la idea que l’home té al seu interior un alè imbatible de resistència i de no doblegar-se davant de l’opressor i que els jueus, com a homes, no en van ser menys.

Alfonso de Pineda

Durant aquest temps que he pogut aprendre d’una manera tan propera sobre l’Holocaust, he experimentat una profunda transformació personal. Tinc una percepció diferent tant del meu interior com de l’exterior i m’he adonat de la responsabilitat que tenim els joves en la preservació de la memòria històrica per assegurar un futur més just.

Crec que tothom hauria de conèixer i ser conscient de tot el que va succeir en un passat, no gaire llunyà i que ara tenim més a prop que mai. D’aquesta manera, podrem valorar la sort que tenim tots nosaltres de no haver de patir perquè em persegueixin per qualsevol motiu absurd, que no em separin de la meva família, o per quedar-me sense menjar.

Marta Puentes

Escola i família un bon equip!

Escola i família un bon equip!

Entenem com equip un grup de persones amb un objectiu comú que generen unes sinergies a través d’un treball coordinat.

Per aconseguir aquest propòsit compartit cal partir d’un valor essencial com és la confiança.

El claustre de primària tenim com a prioritat el treball en equip amb les famílies. L’experiència ens diu que l’alumne acompanyat per la família i l’escola conjuntament, aconsegueix treure el millor d’ell mateix , superant les dificultats del dia a dia i esdevenint una persona segura i feliç.

Nosaltres, escola i família som dos grans agents responsables de l’educació dels infants i no s’entén educar de manera aïllada.

Com en qualsevol treball en equip cal generar els espais i temps per intercanviar opinions i cuidar el diàleg. Per això al SCS mimem molt les tutories, les reunions informatives, la comunicació diària en persona, en el cas dels petits, i la comunicació online, en el cas dels grans. Això ens permet que la nostra actuació sigui el més immediata possible.

És clau, també, la complicitat i col·laboració entre els pares i els professionals per tenir una visió integral de l’alumne contemplant l’àmbit escolar i familiar.

Així doncs, seguim comunicant-nos, col·laborant i confiant els uns amb els altres per aconseguir el nostre objectiu comú: alumnes que vinguin al col·legi feliços i amb ganes d’aprendre. Escola i família, un bon equip!

Fomentant la creativitat i el pensament crític: El repte STEAM a l’ESO

Fomentant la creativitat i el pensament crític: El repte STEAM a l’ESO

Des del principi de l’aplicació de l’aprenentatge a través de reptes, a l’ESO vam tenir clar que la nostra oferta havia de contemplar un repte de caire tecnològic, des d’una visió interdisciplinar (STEAM) i amb un tractament essencialment pràctic i manipulatiu. Dit d’una altra manera: els nostres alumnes havien de tenir l’oportunitat de crear alguna cosa. Això sí, una cosa amb sentit, un objecte que donés resposta a una necessitat concreta. Per això fa ja alguns anys que cada vegada que entrem a l’aula d’un nou grup, els llancem la següent pregunta: “Sou capaços d’aplicar el Procés Tecnològic per tal de donar resposta a un problema real?”

I és que el repte STEAM va precisament d’això, de detectar alguna necessitat concreta del nostre entorn més immediat, de l’aula, de l’escola, del carrer, de casa, analitzar-la amb detall, buscar informació, proposar solucions, triar-ne una i dissenyar-la, és a dir, anar-la concretant i materialitzant a través d’esbossos, croquis, plànols i, finalment, una maqueta. Tot hi té cabuda, en l’observació que fan els alumnes del seu entorn; detectar petits problemes que ens trobem en el nostre dia a dia ens ha portat a redissenyar cadires i taules de l’aula, esborradors, parades d’autobús, bancs de carrer, papereres anti-senglars… fins i tot aparells per trencar la closca d’un ou sense esmicolar-la!

Seguir amb mètode cadascun dels passos del Procés Tecnològic és un camí apassionant i creatiu, però, alhora, complex; és difícil fer-lo bé, amb un cert rigor, sense haver adquirit uns coneixements previs, com ara el concepte i el càlcul matemàtic d’escales d’ampliació i de reducció, l’elaboració de plànols a través del sistema dièdric o una primera aproximació a l’estudi dels materials i de les seves propietats.

Però si una cosa destaca en l’execució d’aquest repte és la possibilitat que tenen els alumnes de treballar el sentit crític en base a l’anàlisi de l’error, perquè aquest, l’error, la imprecisió, el descuit, l’imprevist, tard o d’hora acaba apareixent; per això és tan important aturar-se a cada pas del Procés Tecnològic: per avaluar en quin moment ens trobem del nostre propi projecte i si els resultats obtinguts són satisfactoris o no. I, a partir d’aquí, preparar noves possibilitats de millora.

En aquest sentit resulta molt interessant veure com els alumnes es van trobant amb més i més dificultats a mesura que la concreció és superior: molts grups acaben veient els problemes que suposa dur a terme la seva idea quan arriben al moment de construir físicament la maqueta. Els professors sempre els hem d’animar en aquest punt recordant-los que la finalitat de la primera maqueta en qualsevol Procés Tecnològic és, precisament aquesta: donar-nos la possibilitat de detectar deficiències que caldria corregir en cadascun dels projectes.

El fet que el problema a resoldre sigui compartit (i escollit prèviament pel grup classe) i les propostes de solució siguin tantes com en grups ens dividim (normalment entre set i vuit equips), dona molta riquesa d’idees i la possibilitat de contemplar la diversitat d’enfocaments i de camins que ens poden portar a solucions tan diverses com vàlides. En definitiva, el repte STEAM és una manera summament vàlida per aprendre a partir de l’anàlisi del problema, la seqüenciació en la recerca de la solució i la detecció i correcció de l’error, estratègies, totes elles, que no només serveixen per dissenyar un objecte tecnològic, sinó per a tantes i tantes situacions que es trobaran en la vida.

Project Yourself and The Power of the words

Project Yourself and The Power of the words

Project Yourself

Project Yourself Entrepreneurship’s sole aim to empower each individual Student on multiple levels. Through the development of an entrepreneurial project about social needs to build a better world.

The main pedagogical objectives are:

-Present effectively in public

-Develop creative ideation

-Improve teamwork

-Improve their overcall confidence

And provide techniques for students to help with any stress.

The Power of the Words

The objective of the Power of the words is to aid the students in discovering, experimenting and consolidating their unique capacity to speak in public and to consolidate and improve any existing communication skills that they already have.

Through the co-creation of a safe space in which the students can feel confident to experience their environment as a type of oratory-communication laboratory, a definite progression and evolution will surely be established, as the old saying goes, practise makes perfect.

By starting from the ground up and reviewing the sometimes overlooked basics of communication, this creative intervention serves a dual purpose; reviewing the old and acquiring the new through a series of defined activities and more importantly, student proactivity and action.

Seminaris a 1r de Batxillerat: Formant ments  per a un Món en constant canvi

Seminaris a 1r de Batxillerat: Formant ments per a un Món en constant canvi

Actualment, el món del treball i de les relacions personals gira al voltant del mòbil. El món ha canviat i la comunicació és sobretot oral. Però a aquest jove que no pot imaginar-se un món sense mòbils li resulta més necessari que mai aprendre a reflexionar, analitzar i a treure conclusions sobre tot el que està passant; ha de saber construir raonaments, argumentar sobre el que està a favor i sobre el que està en contra. Competències bàsiques que són l’eix de la formació de les persones, i ho seguiran sent sempre.

I aquestes competències són les que es treballen a la nova proposta de “Seminaris” a 1r de batxillerat. Una hora a la setmanad’actualitat, debat-oratòria, problemàtiques socials, “cultura flaneur”, i educació emocional.

Ens mereixem un món més ric en idees i debats sobre el que som i cap a on anem. Només una generació crítica però amb capacitat d’argumentar podrà aconseguir una societat més justa i més lliure. Per això des de “Debat-oratòria” es busca que l’alumne adquireixi els conceptes bàsics relacionats amb el discurs persuasiu, així com el desenvolupament d’estratègies per parlar en públic a través de l’ús de l’argumentació, l’adquisició d’habilitats per a l’elaboració de produccions argumentatives i el desenvolupament de les capacitats comunicatives pròpies de l’oratòria.

En aquest món cada cop més globalitzat cal que els nostres alumnes estiguin ben informats, aprenguin a treballar cooperativament, dialogar i compartir idees i això es treballa a actualitat.

Ser un “flâneur”, ser una “flâneuse” és una manera de mirar el nostre entorn. Sovint només entenem el caminar per la nostra ciutat com un desplaçament per anar d’un lloc a l’altre. El seminari “Cultura flaneur” vol provocar la reflexió per tal que “aixequin els ulls” i gaudeixin d’una mirada nova del nostre entorn urbà.

Des de “Problemàtiques Socials” es pretén proporcionar a l’alumnat una aproximació als problemes socials rellevants des d’una òptica interdisciplinària a partir de l’anàlisi de situacions concretes que tenen implicacions globals i locals. Alhora, estimula el pensament crític, tot plantejant situacions que fomentin la curiositat i el posicionament davant de dilemes i qüestions controvertides, amb competències argumentatives, i el plantejament d’alternatives per afrontar els reptes del món en què viuen.

Preguntar-te com et sents i connectar amb tot el que s’està movent en tu emocionalment et permet acompanyar-te amb una major comprensió.

Escoltar com se senten les persones que acompanyes et permet acompanyar-les amb una major comprensió.

I això és el que ensenyem al seminari d’Educació emocional”: a posar la mirada en allò que sentim, a comprendre’ns sense judicis per poder prendre accions que ens permetin estar millor i seguir creixent.

Amb la finalitat, entre d’altres, de reforçar l’autoestima i la pròpia confiança, proporcionar eines per saber gestionar les emocions pròpies i potenciar el benestar personal i social.

I aquest és l’objectiu dels Seminaris, formar alumnes amb una mentalitat oberta, crítics, informats, solidaris,  i disposats a canviar el món, partint sempre del seu benestar emocional.