Fer realitat els projectes que els docents imaginem és una màxima de la nostra professió i més quan es té la possibilitat de realitzar-lo amb alumnes il·lusionats, que de forma voluntària s’ofereixen per a dur-lo a terme. Aquest, juntament amb el contingut del projecte, ha estat un dels aspectes més importants del treball.

10 alumnes  de 2n de Batxillerat han estat els nostres ”Comunicadors del segle XXI”. Han fet de guies en un espai on reflexionar sobre els valors que es necessiten per viure en una societat més inclusiva, que respecti el dret a la diversitat. 

Per aconseguir aquesta fita han rebut i compartit formació on-line, fora de l’horari lectiu, durant el primer trimestre, amb joves d’altres centres educatius de tot  el país, i que dirigeix el Centre Yad Vashem de Jerusalem (Centre Mundial de Commemoració de la Shoá)  a través de la seu que té a Madrid.

Han treballat tot el contingut amb xerrades, reflexions, documentals, lectures,… resumit en els 15 panells de l’exposició itinerant, amb el nom “La Shoá, ¿cómo fue humanamente posible?”, que vam instal·lar a l’espai Cor Unum del col·legi el passat mes de febrer.

En l’última sessió vam poder escoltar Mónica Dawidowicz, supervivent de l’Holocaust, a qui els seus pares van lliurar a una família no jueva per treure-la del gueto i tenir la possibilitat de salvar-li la vida.

Puc afirmar que aquests 10 joves han aconseguit ser bons presentadors i excel·lents comunicadors, la qual cosa els inicia com a líders de canvi allí on puguin intervenir. Els estudiants i els professors que van visitar l’exposició ho corroboren.

Estic molt agraïda per l’oportunitat que m’ha brindat el col·legi al dir-me sí al projecte!

Rosa

Algunes de les reflexions que aquests alumnes – guia han fet d’aquesta experiència són:

La Shoá ha sigut una experiència educativa diferent, molt impactant i sobretot molt enriquidora, que m’ha sensibilitzat profundament sobre la importància de la memòria històrica.

Álvaro Morillo

El proyecto sobre la Shoá no solo me ha dado la oportunidad de desenvolverme y profundizar en las atrocidades a las que fue sometida la comunidad judía, sino que me ha hecho reflexionar y ha supuesto una mirada de introspección. Es fácil criticar el papel de aquellos que participaron en el Holocausto judío, pero ¿qué hubiera hecho yo en su lugar? ¿Me habría atrevido a enfrentarme al sistema, o habría sido una cobarde? La respuesta es que no puedo saberlo, por lo que no puedo permitirme juzgar la postura de aquellos que llamamos “observadores pasivos”. Simplemente me puedo limitar a informarme y a divulgar.

Fue una tragedia que, definitivamente, dejó una huella en la Historia que nos recuerda que no se puede repetir. Para ello es necesario concienciar al mundo; que conozca y se conmueva como lo hemos hecho los participantes de este proyecto.

Beatriz Rodrigo

En lo personal, nunca me hubiese imaginado el gran impacto que esta experiencia tendría en mí. Comencé sin ganas, estresada y sin entender nada, pero a medida que iba avanzando el curso me iba interesando más. Gracias a esta formación he podido ver la importancia que tiene la historia en nuestra sociedad y no puedo estar más agradecida de haber tenido la oportunidad de quitarnos, mis compañeros y yo, la venda de los ojos sobre este tema, tabú algunas veces.

Virginia Led

Ser una de las monitoras en la exposición fue una experiencia que me hizo aprender más allá del rigor histórico de lo que sucedió. Me hizo comprender los valores éticos y morales que hay detrás de lo sucedido, intentando responder a la pregunta “¿Cómo fue humanamente posible?”. El entender cómo fue la historia, antes, durante y después de lo que fue la Shoá, me hizo reflexionar y tener en cuenta la identidad propia de los judíos antes de este hecho. Ellos, que son iguales a nosotros y tienen sus propias costumbres, vivían una vida común y corriente, como la nuestra. Sin duda, fue una experiencia que valió la pena, aprendí y me formé en un tema que me resulta muy interesante y que no está dentro de las asignaturas que suelo hacer en el colegio.

Camila Wilson

La formació que he rebut amb els meus companys, a part d’interesant i rellevant,

m’ ha fet reflexionar sobre la importància de no ser neutral davant  les injustícies de la vida. Això és el que em sembla més important ja que de nosaltres, com a ciutadans, en depèn el futur. No podem ignorar els problemes. Ens hem de fer veure.

Álvaro Mellado

Ha sido una experiencia muy interesante y enriquecedora, tanto por el aprendizaje histórico sobre la vida judía antes, durante y después de la 2ª Guerra Mundial, como por los valores que conlleva. Nos lo han demostrado nuestros compañeros con sus comentarios y con la atención prestada durante la visita a la exposición.

Ignacio Ruiz

Per a mi la Shoá ha significat un canvi radical en la meva manera de conèixer la història de l’Holocaust: Ha humanitzat a totes aquelles persones que abans només eren les xifres que sempre surten als llibres.

Jan Hernández

Gràcies a la meva participació al projecte de la Shoá he sigut capaç d’empatitzar amb totes aquelles víctimes del brutal genocidi que es va perpetrar contra el poble jueu i em sento molt orgullós del treball fet per conscienciar i evitar que una tragèdia així es repeteixi en el futur.

Àlex Muntadas – Prim

Com a comunicador de l’exposició “Com va ser humanament possible”, he tingut la possibilitat d’aprofundir en un dels temes més delicats i sensibles de la història. Especialment, vaig especialitzar-me en el tema de la resistència jueva, que m’ha proporcionat una nova visió del que va ser l’Holocaust. Observar que els jueus no es van quedar de braços plegats i que van lluitar per la seva vida, llibertat i dignitat com a persones ha estat molt enriquidor. D’aquesta experiència m’emporto, especialment, la idea que l’home té al seu interior un alè imbatible de resistència i de no doblegar-se davant de l’opressor i que els jueus, com a homes, no en van ser menys.

Alfonso de Pineda

Durant aquest temps que he pogut aprendre d’una manera tan propera sobre l’Holocaust, he experimentat una profunda transformació personal. Tinc una percepció diferent tant del meu interior com de l’exterior i m’he adonat de la responsabilitat que tenim els joves en la preservació de la memòria històrica per assegurar un futur més just.

Crec que tothom hauria de conèixer i ser conscient de tot el que va succeir en un passat, no gaire llunyà i que ara tenim més a prop que mai. D’aquesta manera, podrem valorar la sort que tenim tots nosaltres de no haver de patir perquè em persegueixin per qualsevol motiu absurd, que no em separin de la meva família, o per quedar-me sense menjar.

Marta Puentes