Cafè pedagògic amb el “Departament d’Orientació Psicopedagògica (DOP)

març 23, 2023

1. Quines cares hi ha darrere del DOPSCS?

Som un equip professional format per psicòlogues, psicopedagogues, logopedes i mestres d’educació especial.  

Les responsables de cada etapa són l’Ángeles Serratosa com a responsable de l’educació infantil fins a 2n de primària, per fer l’acompanyament de l’alumnat quan passa a primària, treballa conjuntament amb la Maria Framis i la Carme Fabregat; la Laura Quintela és la psicòloga de l’educació primària (de 3r a 6è) fins a 2n de l’ESO, també per fer de pont entre les dues etapes, juntament amb l’ Anna Caubin; la Patricia Negre és la psicòloga responsable de l’ESO (3r i 4t) i de Batxillerat i la Laia Tort és la psicòloga dels Cicles Formatius, actualment de baixa maternal i en el seu lloc està la Margalida Sastre. Completen aquest equip del DOP les dues professionals del SIEI (Suport Intensiu d’Escolarització Inclusiva) que són l’Anna Riera i la Laia Roldán. A més a més tenim la sort de poder comptar amb vetlladors, la Vicky Abad, la Sònia González i el Nacho Romeo, que, juntament amb el tutor o la tutora, ajuden a aquells alumnes que tenen dificultats puntuals en seguir el ritme de classe i que puguin fer-ho amb més seguretat, potenciant les seves possibilitats. 

Vetlladors que juntament amb la tutora ajuden a aquells alumnes que tenen dificultats puntuals en seguir el ritme de classe puguin fer-ho amb més seguretat potenciant les seves possibilitats. 

2. Ángeles, per què un Departament d’Orientació Psicopedagògica a l’escola?

Perquè creiem fermament en la importància d’educar a cada alumne des de la seva singularitat. Som escola inclusiva sensible a la realitat de cada alumne a qui volem donar resposta personalitzada.  

Hem d’educar aconseguint que cada alumne pugui arribar el més lluny possible, però sempre respectant la seva evolució, el seu ritme i la seva manera de processar els aprenentatges. L’escola ha de tenir un equip d’especialistes que vetlli per això, des de que un nen entra a la llar fins que surt a batxillerat o als cicles formatius. L’escola és de tots i tots s’han de sentir inclosos en la nostra manera de fer.  

Som escola inclusiva sensible a la realitat de cada nen i nena, noi i noia… a qui volem donar respostes personalitzades. Creiem fermament que l’educació és un procés que té sentit en ell mateix. Tots els moments de l’aprenentatge són necessaris per arribar a formar de manera tridimensional (emocions, aprenentatges i relacions socials) a l’alumne. En aquest treball, l’equip del DOP vetlla perquè tothom arribi al final de forma singular. Coneix a cada alumne i juntament amb el tutor/a reflexionen i extreuen el millor que hi ha en ell. 

3. Patricia, quines són les vostres funcions?

Acompanyar el creixement dels nostres alumnes, a cada un d’ells i de les seves famílies, tenint en compte la seva personalitat, caràcter,  evolució personal i social,  al  llarg  de  tot  el seu procés educatiu. També treballem amb el grup social al qual pertany l’alumne treballant l’autoconeixement, l’autoregulació i les seves habilitats socials, potenciant una bona convivència.

Aquest acompanyament posa el focus en l’observació, la prevenció, la detecció, l’adaptació, la intervenció i l’orientació de l’alumne fent possible la veritable personalització de l’aprenentatge, per un bon desenvolupament integral.

Assessorar, acompanyar i orientar al col·lectiu educatiu en la seva tasca docent diària.

Dotar d’un ambient de benestar, familiar, de seguretat i confiança és primordial per a nosaltres. Una bona convivència afavoreix sempre aquest acompanyament i el bon desenvolupament dels nostres alumnes.

El sentit global del DOP se centra a acompanyar el creixement de tots els nostres alumnes, a cada un d’ells i de les seves famílies. Tenim en compte la situació personal i familiar, la seva personalitat i caràcter, ritme d’evolució personal, social i acadèmica al llarg del seu procés educatiu. Intervenim amb el grup social al qual pertany l’alumne per treballar l’autoconeixement i les relacions entre ells.

Realitzem una tasca multidisciplinària amb l’alumnat, les seves famílies i la tasca docent diària per tal d’acompanyar i orientar al col·lectiu educatiu.

 4. Laura, en una escola tan gran com us organitzeu per dur a terme aquest seguiment personalitzat i el treball coordinat amb el Claustre?

A l’escola hi ha un professional responsable del DOP a cada etapa, amb un equip de treball. Es realitza un treball conjunt i coordinat  amb la direcció de cada etapa. Hi ha reunions setmanals amb tot l’equip DOP del Sagrat Cor Sarrià. 

Aquest equip treballa colze a colze amb els tutors i tot el professorat, realitzant codocències a l’aula i treballant de manera coordinada. S’assisteix a les juntes d’avaluació i es tenen reunions periòdiques, per fer un seguiment amb els professionals externs i donar suport a aquests alumnes i a les famílies. També tenim entrevistes de seguiment amb els pares per orientar a ajudar-los en aquest procés amb els professionals externs  per fer el seguiment i suport a aquests alumnes i famílies. També assistim, quan és necessari, a les reunions amb les famílies per acompanyar-les, orientar-les i ajudar-les en aquest procés. 

Quan comença un nou curs fem el traspàs d’informació a l’equip de professors que treballarà amb aquell alumne.  

5. Margalida, cada cop hi ha més diversitat a les aules, ho heu notat? A què creieu que és degut? Com ho viviu?

Sí, vivim en una societat molt diversa i plural, i això es reflecteix a l’escola, a les aules. 

La postpandèmia ha portat canvis socials en molts àmbits i l’escola ho ha notat. Actualment, la salut mental també és un àmbit on estem dedicant observació, acompanyament i molta prevenció. 

Les tecnologies i eines digitals també han impactat de manera significativa en els nostres alumnes i  la immediatesa en què viuen el dia a dia. 

Tots aquests aspectes fan que la nostra feina d’orientació, acompanyament i suport sigui més necessària.

També, ara es fan estudis més aviat i això permet que es conegui la situació de l’infant i es pugui actuar més d’hora.  

La globalitat ha impactat a les escoles. Arriben nens, nenes, nois, noies… d’altres parts del món i això ha enriquit el treball dins l’aula. Ha tret a alumnes i a professors de la seva zona de confort per crear aules diverses on la inclusió és part important del dia a dia i un reflex de què és la societat. I del que els alumnes viuran un cop surtin de l’escola. L’aprenentatge de la inclusió s’ha de viure a les aules des de ben petits i viure-ho com una riquesa que a la llarga els ajudarà a ser persones amb valors d’igualtat, respecte i solidaritat. 

6. Anna C, quines orientacions donaríeu a les famílies de cara als reptes del s.XXI com les pantalles, evitar addiccions…

Doncs és molt important fomentar la comunicació amb els fills, tenir estones per escoltar-los, dedicar temps presencial i tenir converses de temes importants per ells, tenint en compte els seus interessos i la seva edat. Crear un espai segur, un clima de confiança, on ens puguin transmetre les seves inquietuds. 

També marcar límits de forma assertiva i propera a la vegada. Crear uns hàbits i una rutina d’horaris i responsabilitats. 

Pel que fa a la  tecnologia, hem de limitar el temps de les pantalles i ajudar-los a fer-ne un bon ús, sense deteriorar les relacions personals ni tenir dependència. Ser un exemple per ells. 

Les pantalles no haurien de ser mai una recompensa o un premi als seus bons actes. És cert que han de tenir moments per destinar-los a les pantalles, ja que són les eines del futur, però sempre de manera responsable. 

El diàleg entre pares i fills seria l’eix que hauria de vertebrar la “vida” d’aquest segle. Tenir estones per escoltar, per parlar i per “perdre” el temps junts. Són vivències que “marquen”, vivències que els nens recorden sempre. Tenir converses senzilles on facis participar als nens i que les seves opinions i intervencions siguin reconegudes pels pares. 


El diàleg com l’eina transformadora i enriquidora capaç de desbancar el lloc que actualment ocupen les pantalles o d’altres eines digitals. Al parlar s’elaboren connexions en l’àmbit del cervell, però també sentiments de reconeixement i pertinença que els nens/es viuen de forma molt positiva.

7. Carme, cada cop la psicologia té més pes en el plantejament dels centres educatius, com veieu el futur del DOP a l’àmbit pedagògic?

Per nosaltres el DOP es un pilar en el nostre centre, on tots estem implicats. Tots som DOP. 

Les accions que realitza l’equip del DOP, juntament amb tot el professorat, ajuda en el bon desenvolupament de l’alumne, en les diferents etapes evolutives. 

Pensem que aquest departament és fonamental a l’escola,  per a tota la comunitat educativa i per a la personalització de l’aprenentatge. 

El futur del DOP 

El Departament d’Orientació Psicopedagògic és una eina imprescindible en les escoles del futur. Escoles que tindran alta diversitat d’alumnes i on caldrà una formació acurada tant dels professionals del DOP com dels tutors i professors que intervenen en el dia a dia amb els alumnes. L’equip del DOP estem segurs que es convertirà en aquella taca d’oli que impregnarà tots els racons, cada reunió de claustre, on tots els tutors i d’altres professionals veurem la necessitat de saber l’observació que han fet els professionals del DOP de cada un dels alumnes. Les sinergies que es crearan entre ells i els tutors tindran beneficis infinits i aquests  produiran efectes positius, tant a curt com a llarg termini.  

8. Maria, quina part de la teva feina és la que t’agrada més?

Poder acompanyar a l’alumne a mesura que creix i saber que és feliç i que té èxit personal i acadèmic. 

Compartir i viure l’evolució, veure el progrés, la millora de cada un dels nostres alumnes, acompanyats dels i de les mestres i les seves famílies. I per aconseguir-ho amb èxit ¡ és molt important, imprescindible, anar de la mà de la família i treballar conjuntament. 

La mirada dels alumnes és el que més m’agrada. Quan aquesta mirada va canviant, creixent i dibuixant un somriure. Cada alumne amb els seus petits encerts i errades és el que dóna sentit al treball del DOP. 

Articles relacionats

EXPOSICIÓ ”La Shoà, ¿cómo fue humanamente posible?

EXPOSICIÓ ”La Shoà, ¿cómo fue humanamente posible?

Fer realitat els projectes que els docents imaginem és una màxima de la nostra professió i més quan es té la possibilitat de realitzar-lo amb alumnes il·lusionats, que de forma voluntària s’ofereixen per a dur-lo a terme. Aquest, juntament amb el contingut del...

Escola i família un bon equip!

Escola i família un bon equip!

Entenem com equip un grup de persones amb un objectiu comú que generen unes sinergies a través d’un treball coordinat. Per aconseguir aquest propòsit compartit cal partir d’un valor essencial com és la confiança. El claustre de primària tenim com a prioritat el...