Entenem com equip un grup de persones amb un objectiucomú que generen unes sinergies a través d’un treball coordinat.
Per aconseguir aquest propòsit compartit cal partir d’un valor essencial com és la confiança.
El claustre de primària tenim com a prioritat el treball en equip amb les famílies. L’experiència ens diu que l’alumne acompanyat per la família i l’escola conjuntament, aconsegueix treure el millor d’ell mateix , superant les dificultats del dia a dia i esdevenint una persona segura i feliç.
Nosaltres, escola i família som dos grans agents responsables de l’educació dels infants i no s’entén educar de manera aïllada.
Com en qualsevol treball en equip cal generar els espais i temps per intercanviar opinions i cuidar el diàleg. Per això al SCS mimem molt les tutories, les reunions informatives, la comunicació diària en persona, en el cas dels petits, i la comunicació online, en el cas dels grans. Això ens permet que la nostra actuació sigui el més immediata possible.
És clau, també, la complicitat i col·laboració entre els pares i els professionals per tenir una visió integral de l’alumne contemplant l’àmbit escolar i familiar.
Així doncs, seguim comunicant-nos, col·laborant i confiant els uns amb els altres per aconseguir el nostre objectiu comú: alumnes que vinguin al col·legi feliços i amb ganes d’aprendre. Escola i família, un bon equip!
Des del principi de l’aplicació de l’aprenentatge a través de reptes, a l’ESO vam tenir clar que la nostra oferta havia de contemplar un repte de caire tecnològic, des d’una visió interdisciplinar (STEAM) i amb un tractament essencialment pràctic i manipulatiu. Dit d’una altra manera: els nostres alumnes havien de tenir l’oportunitat de crear alguna cosa. Això sí, una cosa amb sentit, un objecte que donés resposta a una necessitat concreta. Per això fa ja alguns anys que cada vegada que entrem a l’aula d’un nou grup, els llancem la següent pregunta: “Sou capaços d’aplicar el Procés Tecnològic per tal de donar resposta a un problema real?”
I és que el repte STEAM va precisament d’això, de detectar alguna necessitat concreta del nostre entorn més immediat, de l’aula, de l’escola, del carrer, de casa, analitzar-la amb detall, buscar informació, proposar solucions, triar-ne una i dissenyar-la, és a dir, anar-la concretant i materialitzant a través d’esbossos, croquis, plànols i, finalment, una maqueta. Tot hi té cabuda, en l’observació que fan els alumnes del seu entorn; detectar petits problemes que ens trobem en el nostre dia a dia ens ha portat a redissenyar cadires i taules de l’aula, esborradors, parades d’autobús, bancs de carrer, papereres anti-senglars… fins i tot aparells per trencar la closca d’un ou sense esmicolar-la!
Seguir amb mètode cadascun dels passos del Procés Tecnològic és un camí apassionant i creatiu, però, alhora, complex; és difícil fer-lo bé, amb un cert rigor, sense haver adquirit uns coneixements previs, com ara el concepte i el càlcul matemàtic d’escales d’ampliació i de reducció, l’elaboració de plànols a través del sistema dièdric o una primera aproximació a l’estudi dels materials i de les seves propietats.
Però si una cosa destaca en l’execució d’aquest repte és la possibilitat que tenen els alumnes de treballar el sentit crític en base a l’anàlisi de l’error, perquè aquest, l’error, la imprecisió, el descuit, l’imprevist, tard o d’hora acaba apareixent; per això és tan important aturar-se a cada pas del Procés Tecnològic: per avaluar en quin moment ens trobem del nostre propi projecte i si els resultats obtinguts són satisfactoris o no. I, a partir d’aquí, preparar noves possibilitats de millora.
En aquest sentit resulta molt interessant veure com els alumnes es van trobant amb més i més dificultats a mesura que la concreció és superior: molts grups acaben veient els problemes que suposa dur a terme la seva idea quan arriben al moment de construir físicament la maqueta. Els professors sempre els hem d’animar en aquest punt recordant-los que la finalitat de la primera maqueta en qualsevol Procés Tecnològic és, precisament aquesta: donar-nos la possibilitat de detectar deficiències que caldria corregir en cadascun dels projectes.
El fet que el problema a resoldre sigui compartit (i escollit prèviament pel grup classe) i les propostes de solució siguin tantes com en grups ens dividim (normalment entre set i vuit equips), dona molta riquesa d’idees i la possibilitat de contemplar la diversitat d’enfocaments i de camins que ens poden portar a solucions tan diverses com vàlides. En definitiva, el repte STEAM és una manera summament vàlida per aprendre a partir de l’anàlisi del problema, la seqüenciació en la recerca de la solució i la detecció i correcció de l’error, estratègies, totes elles, que no només serveixen per dissenyar un objecte tecnològic, sinó per a tantes i tantes situacions que es trobaran en la vida.
Project Yourself Entrepreneurship’s sole aim to empower each individual Student on multiple levels. Through the development of an entrepreneurial project about social needs to build a better world.
The main pedagogical objectives are:
-Present effectively in public
-Develop creative ideation
-Improve teamwork
-Improve their overcall confidence
And provide techniques for students to help with any stress.
The Power of the Words
The objective of the Power of the words is to aid the students in discovering, experimenting and consolidating their unique capacity to speak in public and to consolidate and improve any existing communication skills that they already have.
Through the co-creation of a safe space in which the students can feel confident to experience their environment as a type of oratory-communication laboratory, a definite progression and evolution will surely be established, as the old saying goes, practise makes perfect.
By starting from the ground up and reviewing the sometimes overlooked basics of communication, this creative intervention serves a dual purpose; reviewing the old and acquiring the new through a series of defined activities and more importantly, student proactivity and action.
Actualment, el món del treball i de les relacions personals gira al voltant del mòbil. El món ha canviat i la comunicació és sobretot oral. Però a aquest jove que no pot imaginar-se un món sense mòbils li resulta més necessari que mai aprendre a reflexionar, analitzar i a treure conclusions sobre tot el que està passant; ha de saber construir raonaments, argumentar sobre el que està a favor i sobre el que està en contra. Competències bàsiques que són l’eix de la formació de les persones, i ho seguiran sent sempre.
I aquestes competències són les que es treballen a la nova proposta de “Seminaris” a 1r de batxillerat. Una hora a la setmanad’actualitat, debat-oratòria, problemàtiques socials, “cultura flaneur”, i educació emocional.
Ens mereixem un món més ric en idees i debats sobre el que som i cap a on anem. Només una generació crítica però amb capacitat d’argumentar podrà aconseguir una societat més justa i més lliure. Per això des de “Debat-oratòria” es busca que l’alumne adquireixi els conceptes bàsics relacionats amb el discurs persuasiu, així com el desenvolupament d’estratègies per parlar en públic a través de l’ús de l’argumentació, l’adquisició d’habilitats per a l’elaboració de produccions argumentatives i el desenvolupament de les capacitats comunicatives pròpies de l’oratòria.
En aquest món cada cop més globalitzat cal que els nostres alumnes estiguin ben informats, aprenguin a treballar cooperativament, dialogar i compartir idees i això es treballa a actualitat.
Ser un “flâneur”, ser una “flâneuse” és una manera de mirar el nostre entorn. Sovint només entenem el caminar per la nostra ciutat com un desplaçament per anar d’un lloc a l’altre. El seminari “Cultura flaneur” vol provocar la reflexió per tal que “aixequin els ulls” i gaudeixin d’una mirada nova del nostre entorn urbà.
Des de “Problemàtiques Socials” es pretén proporcionar a l’alumnat una aproximació als problemes socials rellevants des d’una òptica interdisciplinària a partir de l’anàlisi de situacions concretes que tenen implicacions globals i locals. Alhora, estimula el pensament crític, tot plantejant situacions que fomentin la curiositat i el posicionament davant de dilemes i qüestions controvertides, amb competències argumentatives, i el plantejament d’alternatives per afrontar els reptes del món en què viuen.
Preguntar-te com et sents i connectar amb tot el que s’està movent en tu emocionalment et permet acompanyar-te amb una major comprensió.
Escoltar com se senten les persones que acompanyes et permet acompanyar-les amb una major comprensió.
I això és el que ensenyem al seminari d’Educació emocional”: a posar la mirada en allò que sentim, a comprendre’ns sense judicis per poder prendre accions que ens permetin estar millor i seguir creixent.
Amb la finalitat, entre d’altres, de reforçar l’autoestima i la pròpia confiança, proporcionar eines per saber gestionar les emocions pròpies i potenciar el benestar personal i social.
I aquest és l’objectiu dels Seminaris, formar alumnes amb una mentalitat oberta, crítics, informats, solidaris, i disposats a canviar el món, partint sempre del seu benestar emocional.
El paper de l’Equip Impulsor és servir com a òrgan consultor de centre que reculli les necessitats del centre, detecti tendències i noves competències del s.XXI (acadèmiques i laborals). També volem recolzar els claustres, motivar-los i sacsejar-los per crear espais de reflexió i generar debat.
2. Com s’organitza l’equip impulsor, quina dinàmica té?
Bàsicament ens trobem cada dilluns dues hores i treballem diferents objectius: uns dies reflexionem i debatem a partir de formacions que hem fet, preparem activitats o presentacions, redactem propostes,… Cada sessió és diferent en funció de l’objectiu que haguem de treballar en aquell moment.
També aprofitem aquestes hores per reunir-nos amb l’equip directiu, per visitar altres centres, o per assistir a formacions, tot i que això és més difícil que ens coincideixi amb l’horari.
Si hagués de resumir la nostra dinàmica en una paraula, segurament triaria “retroalimentació” (feedback), perquè ens passem els dies compartint materials, articles, reflexions, tot allò que ens sembla que pot ser interessant per als nostres companys i que pot contribuir a la transformació del centre.
I tot el material que generem el compartim amb l’equip directiu.
3. Quins són els valors que orienten la vostra tasca? Quins són els vostres objectius a curt i llarg termini?
Promoure un canvi profund, no epidèrmic, que arribi a l’aula de la mà de la innovació.
4. Veieu l’escola en un procés de transformació? Quins canvis s’han produït últimament en les maneres d’ensenyar?
Som una escola de més de 175 anys d’història, treballem per una educació en valors cristians i vetllant per treure el millor de cada un del nostre alumnat. Els formem perquè siguin ciutadans responsables i compromesos.
El món està en constant transformació i nosaltres també. Des de l’equip impulsor volem mantenir la nostra essència incorporant la transformació educativa. Tenim un bonic repte entre mans.
En aquesta transformació al centre hi tenim l’alumnat!
Un alumnat amb un rol actiu i participatiu en el seu procés d’aprenentatge. Desvetllem la curiositat i els donem eines per comprendre el món i competències perquè intervinguin. Desenvolupar la seva creativitat, el seu esperit crític, la seva emprenedoria, les competències i habilitats pel segle 21.
Nous canvis, porten a nous enfocaments:
Noves distribucions en les aules per fomentar l treball cooperatiu.
Noves eines metodologies, metacognició.
Noves maneres d’avaluar autoavaluació i entre iguals.
Aprenentatge basats en projectes i reptes.
Aprenentatges servei amb els nostres companys de Nadis.
I no podem deixar de banda la revolució digital, estem formant a l’alumnat perquè facin un bon ús de les tecnologies i no siguin simples usuaris, passin a ser creadors de contingut
La innovació està al servei de l’aprenentatge profund, inclusiu, personalitzat, sostenible i transformador. La innovació educativa no és una moda. La innovació educativa amb sentit pedagògic és un indicador de qualitat.
5. Com fomenteu la col·laboració i el treball en equip entre els membres del centre educatiu?
Procurem crear espais de reflexió dins del claustre i entre claustres. .El curs passat vam fer les reunions de presentació, en què no només volíem donar-nos a conèixer sinó generar debat i detectar els interessos i necessitats del professorat.
Aquest any, hem passat per a tots els claustres per a fer un recull d’activitats que siguin de metodologies globalitzades, transversal.
Un cop les hem recollit hem fet una diagnosi de centre i els resultats hem compartit amb ells amb direcció.
Al mateix temps ens servirà per organitzar la revetlla pedagògica. Estem acabant de donar una volta per convertir-la en un moment per compartir coneixements i generar col·laboracions.
Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la vostra experiència mentre navegueu pel lloc web. D’aquestes, les cookies que es classifiquen com a necessàries s’emmagatzemen al vostre navegador, ja que són essencials per al funcionament bàsic del lloc web. També fem servir cookies de tercers que ens ajuden a analitzar i entendre com utilitzeu aquest lloc web. Aquestes cookies s’emmagatzemaran al vostre navegador només amb el vostre consentiment.
