Al primer cicle d’educació infantil els alumnes disposen d’una sala per fer psicomotricitat, amb una mestra especialitzada.
Cada setmana es realitza una sessió d’una hora, on la psicomotricista es dirigeix a l’aula per acompanyar els infants a la sala de psicomotricitat. Des d’aquest moment, el referent dins de la sala és la psicomotricista i la mestra passa a realitzar una observació del grup-aula.
Per iniciar les sessions, els alumnes s’han tret prèviament les sabates, i quan arriben a la sala de psicomotricitat es fa una trobada a les fosques, amb els llums i les persianes tancades. Tots els alumnes seuen a la paret de cara a la sala, per poder observar quins materials s’han proposat. I es recorden les normes de la sala:
Respectar el propi cos, observant l’espai i les parts del cos.
Respectar els companys, observant on són els companys a la sala per tenir en compte els torns, i respectar l’espai dels companys.
Respectar el material de l’aula, sense trencar-lo, ni moure’l de lloc.
Un cop feta la trobada s’obren els llums i les persianes, i es realitza un compte fins a tres per poder iniciar el joc. Realitzada la sessió, es porta a terme una cloenda on es tornen a tancar els llums i les persianes, i s’escolta música de freqüències corporals, perquè cada nen i nena faci moviments relaxants en el seu cos. Per acabar, els alumnes verbalitzen que és el que més els ha agradat, i la mestra els comunica que faran en tornar a l’aula.
Durant l’estona de joc lliure, els alumnes fan ús del material de la sala partint dels seus interessos i les seves habilitats. La psicomotricitat pren presència dins l’espai de forma integradora, però sense interferir massa en el joc dels nens i nenes. Aquesta posició davant els alumnes, permet un desenvolupament més autònom on cada infant ha de prendre consciència del seu propi cos i de la relació que estableix amb els companys i l’adult.
La consciència del propi cos, pren relació amb l’autoconcepte i autoestima que té l’infant de si mateix. Per tant, es poden observar característiques de la personalitat de cada infant, i des de les sessions de psicomotricitat fomentar una imatge positiva de si mateix.
La relació que estableix amb els companys, va relacionat amb l’esmentat anteriorment, els infants passen per una etapa de descoberta d’un mateix, per posteriorment descobrir les relacions entre iguals. Aquest procés, on el llenguatge es va desenvolupant progressivament, esdevé situacions en què els infants busquen maneres de comunicar-se. En aquesta etapa, la figura de la psicomotricista pren rellevància, ja que ha de ser un model, i alhora agafar distància amb els alumnes per permetre posar en pràctica les habilitats socials mostrades. Segons van adquirint habilitats socials i comunicatives, els nens i les nenes comencen a crear jocs compartits, on apareix una narrativa de joc simbòlic on s’assignen rols. En aquest moment, les negociacions i els acords ocupen gran part del temps de joc, on la psicomotricista comença a tenir presència per fomentar el desenvolupament de les habilitats afectives. Un cop adquirit el llenguatge, es fomenten valors humans en les relacions socials, ja que comencen a comprendre aspectes més abstractes de les relacions socials.
Per tant, aquesta estona de joc lliure, adquireix un aprenentatge més enllà de les habilitats motrius i cognitives, pel fet que també inclou un desenvolupament d’habilitats socials i afectives, així com una descoberta i treball de les pors davant de certes situacions. El fet de poder copsar i enregistrar el desenvolupament integral dels infants des de la sala de psicomotricitat, ofereix a l’escola un espai on observar el desenvolupament de cada infant, atenent la individualitat de les necessitats de cada alumne, podent oferir una atenció precoç davant de qualsevol situació d’aprenentatge.
Enguany ens hem convertit en grans exploradors i comerciants com Marco Polo, un viatge educatiu que va començar al setembre i acaba al juny on hem recorregut els continents des d’Europa fins a Àsia, passant per Àfrica.
Com a bons aventurers i aventureres en el nostre viatge hem descobert moltes coses noves i interessants Voleu saber-les? Anem allà!
Hem après molt sobre els animals que Marco Polo va veure per primera vegada, com són els rinoceronts, cocodrils o els elefants. Un dels insectes més fascinants que hem descobert són els cucs de seda, que són molt suaus. Els hem tingut en l’escola amb els quals hem pogut descobrir amb ells el cicle de la vida de les papallones, des de ser un ou, passant per ser larva on li hem hagut de donar moltes fulles de morera per a menjar i així crear el capoll de seda perquè després neixi la papallona.
Heu sentit alguna vegada parlar sobre la ruta de la seda? Sabeu per què es diu així? Exacte, pels cucs de seda! Era una ruta comercial des d’Àsia fins a Europa on es comprava i venien pedres precioses, teles i noves espècies com és el gingebre, canyella, pebre… Nosaltres hem omplert els nostres sentits amb les seves olors i sabors i també hem creat pintures naturals amb elles amb els nostres companys de 6è de primària.
Hem descobert totes les aventures que es poden viure fent la volta al món en 80 dies com va fer Phileas Fogg en el teatre de Sarrià i també ens hem convertit en actors i actrius representant l’obra de teatre de Marco Polo.
Nosaltres com Marco Polo hem somiat molt alt per tot el món, descobrint i aprenent sobre els continents que forma la terra, els animals i insectes del món, les espècies, el comerç i el divertit que és viatjar, Ha estat una aventura educativa al·lucinant recórrer el món com autèntics exploradors!
Aquest curs, els estudiants de 2n de batxillerat han iniciat una matèria optativa centrada en la competència ciutadana global a través dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030. A través de projectes ABP llançats per La Caixa-Challenge i l’Ifest, així com activitats com l’exposició del World Press Photo i xerrades amb fotoperiodistes, els alumnes han desenvolupat un pensament crític i col·laboratiu, fomentant les seves habilitats comunicatives i ampliant la seva visió sobre els problemes globals i les seves solucions.
Aquest curs hem iniciat una nova matèria optativa per als alumnes de 2n de batxillerat. L´Objectiu és treballar la competència Ciutadana Global a través de les ODS ( Objectius Desenvolupament Sostenible – Agenda 2030 )
Els alumnes han obert la mirada i han generat idees amb projectes ABP llançats per La Caixa -Challenge i l’Ifest ( Departament d’Educació) .
També s´ha potenciat el relat i l’anàlisi a través de la fotografia visitant l’exposició del World Press Photo i després amb la xerrada i mostra del fotoperiodista Daniel Loewe.
Amb tot aquest ventall d’activitats els alumnes han pogut consolidar el seu pensament crític vers l’entorn i també s’ha fomentat el treball col·laboratiu per a generar noves idees i potenciar les seves habilitats comunicatives .
Esther Fort
Este curso hemos tenido la oportunidad de cursar la asignatura de ODS, la cual ha cambiado nuestra manera de ver los problemas del mundo, y nos ha otorgado una visión más transversal y sistémica de la importancia de la aplicación de los Objetivos de Desarrollo Sostenible en el mundo en el que vivimos y la acción de las organizaciones para ponerles remedio.
Durante los 9 meses en los que la hemos cursado, hemos recorrido diferentes realidades, de las que hemos aprendido de su magnitud y sus posibles soluciones, gracias en parte al trabajo que hemos realizado en colaboración con entidades externas al centro.
Con una dinámica de trabajo basada en proyectos lanzados por ifest , La Caixa Sant Joan de Deu , Unilever , Vall d´Hebrón y Sonar nos hemos acercado a preocupaciones globales y locales y hemos buscado , debatido y propuesto soluciones a éstos problemas . Esto también nos ha permitido acercarnos a la realidad del mundo laboral de la que formaremos parte más pronto que tarde.
Documentales, como la Sal de la Tierra, charlas como la de Daniel Loewe, vídeos y entrevistas han ensanchado ampliamente nuestra visión sobre este tema. Todo ello nos ha hecho enfatizar en la importancia de la empatía hacia aquellos que se ven obligados a abandonar sus hogares en busca de un futuro más seguro y próspero, recordándonos la necesidad de actuar con fraternidad y solidaridad.
Alex Muntadas- Prim y Alfonso de Pineda
Durante mucho tiempo nuestra comprensión del mundo se ha visto limitada por nuestras perspectivas y opiniones, sin embargo, al adentrarnos a la asignatura de ODS hemos podido tomar conciencia de problemas actuales e importantes como son el cambio climático, las emigraciones o la pobreza existente, entre otros .
Esta asignatura nos ha invitado a mirar más allá y coger conciencia de los desafíos que nos genera esta sociedad. A medida que hemos ido profundizando en las diferentes ODS nos dimos cuenta de la interconexión de los problemas globales y también de las soluciones que impactan en la humanidad y el planeta .
Lo que una vez fueron conceptos abstractos ahora se han vuelto tangibles, explorando historias reales o datos impactantes. Nos ha ayudado a entender que somos el futuro y que hay que tomar acción YA.
En conclusión, esta asignatura nos ha servido a todos para madurar a nivel personal y a salir de nuestra zona de confort para velar por un futuro en el que el bienestar sea global.
Entrar en una biblioteca és entrar en un món màgic on tens l’oportunitat de gaudir de mil aventures i de trobar un espai tranquil que fa que t’envolti un ambient de pau i serenitat. De cop, es para el temps i el ritme veloç del nostre dia a dia s’atura. És un temps únic!
Quan arribes a qualsevol biblioteca, ja sigui de barri o escolar, els nens i nenes se’ls desperta un interès bàrbar i una il·lusió innocent per agafar tots aquells llibres que els crida l’atenció. Cal aprofitar aquests instants per aconseguir que els nostres nens i nenes els aflori realment el plaer per la lectura! Una lectura que els obrirà una finestra enorme a nous coneixements i infinites aventures.
Per això des de l’escola volem que els nostres alumnes siguin coneixedors i sobretot usuaris de les diferents biblioteques del barri. És per aquesta raó que cada curs de primària visita una de les biblioteques del nostre entorn.
A més a més, els alumnes del SCS tenen la sort de disposar de dues biblioteques, una infantil i una de grans, al mateix col·legi A partir de 3r de primària ja són usuaris del servei de préstec i són propietaris del carnet de Ratulec, que és el que et permet treure llibres en condició de préstec.
Els mestres de primària aprofitem qualsevol racó per crear un espai de Ratulec. Es tracta d’un espai fora de l’aula que els alumnes han d’autogestionar-se i poden gaudir d’una varietat gegant de llibres i contes.
Pares i mares, avis i àvies us animem a que us sumeu a aquestes iniciatives i visqueu la lectura amb els vostres fills en el vostre dia a dia!
A primària des de ben petits ja saben que… llegir està de moda!
Fer realitat els projectes que els docents imaginem és una màxima de la nostra professió i més quan es té la possibilitat de realitzar-lo amb alumnes il·lusionats, que de forma voluntària s’ofereixen per a dur-lo a terme. Aquest, juntament amb el contingut del projecte, ha estat un dels aspectes més importants del treball.
10 alumnes de 2n de Batxillerat han estat els nostres ”Comunicadors del segle XXI”. Han fet de guies en un espai on reflexionar sobre els valors que es necessiten per viure en una societat més inclusiva, que respecti el dret a la diversitat.
Per aconseguir aquesta fita han rebut i compartit formació on-line, fora de l’horari lectiu, durant el primer trimestre, amb joves d’altres centres educatius de tot el país, i que dirigeix el Centre Yad Vashem de Jerusalem (Centre Mundial de Commemoració de la Shoá) a través de la seu que té a Madrid.
Han treballat tot el contingut amb xerrades, reflexions, documentals, lectures,… resumit en els 15 panells de l’exposició itinerant, amb el nom “La Shoá, ¿cómo fue humanamente posible?”, que vam instal·lar a l’espai Cor Unum del col·legi el passat mes de febrer.
En l’última sessió vam poder escoltar Mónica Dawidowicz, supervivent de l’Holocaust, a qui els seus pares van lliurar a una família no jueva per treure-la del gueto i tenir la possibilitat de salvar-li la vida.
Puc afirmar que aquests 10 joves han aconseguit ser bons presentadors i excel·lents comunicadors, la qual cosa els inicia com a líders de canvi allí on puguin intervenir. Els estudiants i els professors que van visitar l’exposició ho corroboren.
Estic molt agraïda per l’oportunitat que m’ha brindat el col·legi al dir-me sí al projecte!
Rosa
Algunes de les reflexions que aquests alumnes – guia han fet d’aquesta experiència són:
La Shoá ha sigut una experiència educativa diferent, molt impactant i sobretot molt enriquidora, que m’ha sensibilitzat profundament sobre la importància de la memòria històrica.
Álvaro Morillo
El proyecto sobre la Shoá no solo me ha dado la oportunidad de desenvolverme y profundizar en las atrocidades a las que fue sometida la comunidad judía, sino que me ha hecho reflexionar y ha supuesto una mirada de introspección. Es fácil criticar el papel de aquellos que participaron en el Holocausto judío, pero ¿qué hubiera hecho yo en su lugar? ¿Me habría atrevido a enfrentarme al sistema, o habría sido una cobarde? La respuesta es que no puedo saberlo, por lo que no puedo permitirme juzgar la postura de aquellos que llamamos “observadores pasivos”. Simplemente me puedo limitar a informarme y a divulgar.
Fue una tragedia que, definitivamente, dejó una huella en la Historia que nos recuerda que no se puede repetir. Para ello es necesario concienciar al mundo; que conozca y se conmueva como lo hemos hecho los participantes de este proyecto.
Beatriz Rodrigo
En lo personal, nunca me hubiese imaginado el gran impacto que esta experiencia tendría en mí. Comencé sin ganas, estresada y sin entender nada, pero a medida que iba avanzando el curso me iba interesando más. Gracias a esta formación he podido ver la importancia que tiene la historia en nuestra sociedad y no puedo estar más agradecida de haber tenido la oportunidad de quitarnos, mis compañeros y yo, la venda de los ojos sobre este tema, tabú algunas veces.
Virginia Led
Ser una de las monitoras en la exposición fue una experiencia que me hizo aprender más allá del rigor histórico de lo que sucedió. Me hizo comprender los valores éticos y morales que hay detrás de lo sucedido, intentando responder a la pregunta “¿Cómo fue humanamente posible?”. El entender cómo fue la historia, antes, durante y después de lo que fue la Shoá, me hizo reflexionar y tener en cuenta la identidad propia de los judíos antes de este hecho. Ellos, que son iguales a nosotros y tienen sus propias costumbres, vivían una vida común y corriente, como la nuestra. Sin duda, fue una experiencia que valió la pena, aprendí y me formé en un tema que me resulta muy interesante y que no está dentro de las asignaturas que suelo hacer en el colegio.
Camila Wilson
La formació que he rebut amb els meus companys, a part d’interesant i rellevant,
m’ ha fet reflexionar sobre la importància de no ser neutral davant les injustícies de la vida. Això és el que em sembla més important ja que de nosaltres, com a ciutadans, en depèn el futur. No podem ignorar els problemes. Ens hem de fer veure.
Álvaro Mellado
Ha sido una experiencia muy interesante y enriquecedora, tanto por el aprendizaje histórico sobre la vida judía antes, durante y después de la 2ª Guerra Mundial, como por los valores que conlleva. Nos lo han demostrado nuestros compañeros con sus comentarios y con la atención prestada durante la visita a la exposición.
Ignacio Ruiz
Per a mi la Shoá ha significat un canvi radical en la meva manera de conèixer la història de l’Holocaust: Ha humanitzat a totes aquelles persones que abans només eren les xifres que sempre surten als llibres.
Jan Hernández
Gràcies a la meva participació al projecte de la Shoá he sigut capaç d’empatitzar amb totes aquelles víctimes del brutal genocidi que es va perpetrar contra el poble jueu i em sento molt orgullós del treball fet per conscienciar i evitar que una tragèdia així es repeteixi en el futur.
Àlex Muntadas – Prim
Com a comunicador de l’exposició “Com va ser humanament possible”, he tingut la possibilitat d’aprofundir en un dels temes més delicats i sensibles de la història. Especialment, vaig especialitzar-me en el tema de la resistència jueva, que m’ha proporcionat una nova visió del que va ser l’Holocaust. Observar que els jueus no es van quedar de braços plegats i que van lluitar per la seva vida, llibertat i dignitat com a persones ha estat molt enriquidor. D’aquesta experiència m’emporto, especialment, la idea que l’home té al seu interior un alè imbatible de resistència i de no doblegar-se davant de l’opressor i que els jueus, com a homes, no en van ser menys.
Alfonso de Pineda
Durant aquest temps que he pogut aprendre d’una manera tan propera sobre l’Holocaust, he experimentat una profunda transformació personal. Tinc una percepció diferent tant del meu interior com de l’exterior i m’he adonat de la responsabilitat que tenim els joves en la preservació de la memòria històrica per assegurar un futur més just.
Crec que tothom hauria de conèixer i ser conscient de tot el que va succeir en un passat, no gaire llunyà i que ara tenim més a prop que mai. D’aquesta manera, podrem valorar la sort que tenim tots nosaltres de no haver de patir perquè em persegueixin per qualsevol motiu absurd, que no em separin de la meva família, o per quedar-me sense menjar.
Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la vostra experiència mentre navegueu pel lloc web. D’aquestes, les cookies que es classifiquen com a necessàries s’emmagatzemen al vostre navegador, ja que són essencials per al funcionament bàsic del lloc web. També fem servir cookies de tercers que ens ajuden a analitzar i entendre com utilitzeu aquest lloc web. Aquestes cookies s’emmagatzemaran al vostre navegador només amb el vostre consentiment.
