KINDNESS CHALLENGE: How we make life better with kindness?

KINDNESS CHALLENGE: How we make life better with kindness?

The main idea of this challenge is to make students aware of how important it is to learn and live spreading kindness towards others and towards the environment, while enhancing our own values.

Throughout eight weeks, students of 1st ESO carry out a challenge called “How can we make life better with kindness?” The aim of it is to organise and set up an International Bloggers’ Congress with students from Sacred Heart schools’ network from all around the world to share and embrace environmental and social proposals, doing activities with kindness as a guideline.

As the challenge is in English, students practice all their skills (reading, listening, speaking and writing), as well as being able to present their ideas to an audience in a live connection.

They also practice their writing skills creating their own blog in which all the activities they carry out are summarised. Some of these help students not only to be sensitive to the human environmental impact, but also to avoid or minimize the consequences of it.

Our students must do some research about important environmental facts creating a game from scratch. They also learn about the microplastics problem, their effects and consequences creating a mural with recycled materials.

Moreover, they listen to interesting testimonies, such as a migrant who fled his country to have a better life. They also meet Spanish people who lived abroad. In both cases, the students are conscious of how important kindness is to have a positive impact in our society. They learn about other social and cultural backgrounds in order to empathise and help others.

Una victòria compartida

Una victòria compartida

La Fundació Sardà Pujadas ens va convidar a participar en la 10a edició dels premis “Sol Solet”.

Aquests premis van ser creats amb motiu del 25è aniversari de la fundació, i des d’aleshores, es celebra anualment un concurs de dibuix on actualment s’han presentat 480 alumnes de 20 escoles d’educació especial de Catalunya, entre elles la nostra, Nadís, on van participar tots els nostres alumnes, des dels més grans fins als més petits.

El tema proposat d’aquesta edició ha estat “Peixos de Mercat”.

En saber de la nostra participació, vam començar a buscar informació sobre el tema d’aquesta edició, els peixos: lloc on poden viure, diferències entre ells, com respiren, diferents espècies, diferència entre marisc i peix, de què s’alimenten… i també se’ns va ocórrer anar a la peixateria del Mercat de Sarrià on els millors coneixedors del producte van respondre totes les nostres preguntes i curiositats, per poder començar a triar el peix o marisc que volíem dibuixar.

Un cop triat l’objecte de dibuix, ens vam posar a treballar, experimentant amb diferents tècniques i formes: amb plastilina, formes geomètriques, llum negra, pintant amb les parts del cos, fent manualitats en 3D…

Entre els dibuixos presentats plens de color i alegria, en Roger va ser el tercer finalista amb la seva “Llagosta de mercat”. La victòria d’en Roger és la victòria compartida de tota l’escola, és la representació del nostre principal objectiu pel qual participem: compartir el moment d’aprendre els uns dels altres i crear junts amb esforç, passió i alegria.

Lliga de debats SCS

Lliga de debats SCS

El passat 25 de maig va tenir lloc la I Lliga de debats SCS.

En aquesta van participar un total de 60 alumnes de 3r i 4t d’ESO i 1r de Batxillerat; que prèviament havien sigut escollits per ser els millors dissertadors del seu curs.

El tema que se’ls va proposar va ser: Cal regular l’ús de la intel·ligència artificial?

Els participants van haver de fer recerca per poder argumentar amb solidesa i evidències, tant la posició a favor com la posició en contra, ja que a cada debat se sortejava quina tesi defensava cada equip.

Aquesta lliga busca reforçar l’oratòria i l’ús de la paraula i així enriquir la capacitat comunicativa i la correcció lingüística.

A més potencia el treball en equip, la recerca i la investigació. I fa desplegar l’esperit crític com a sinònim de rigor intel·lectual per tal d’aconseguir habilitats argumentatives.

Els participants havien de demostrar també tenir valors tan importants per debatre i per la vida, com l’escolta, el respecte i la cooperació.

Tots aquests elements van ser avaluats pel jurat format per professors, alumnes de 2n de Batxillerat i exalumnes que ja havien participat en concursos de debats.

Va ser una gran experiència que esperem poder repetir els anys vinents.

Nadís a la piscina

Nadís a la piscina

L’aigua és un lloc divertit, un motivador natural per aprendre, on gaudir de la llibertat de moviment sense restriccions que ofereix la gravetat.

L’aigua ens permet fer moviments que de vegades no som capaços de fer fora. A més, ajuda a la comunicació amb l’entorn i a la socialització de les persones.

El medi aquàtic redueix el pes del cos, per tant, la mobilitat es veu facilitada.

Amb l’aigua calenta augmenta la temperatura del cos, provocant la dilatació dels vasos sanguinis, per tant, augmentant la circulació, permetent-nos mobilitat articular i muscular, afavorint el moviment lliure, la tonificació, disminuint el dolor i la rigidesa articular.

També contribueix al desenvolupament de les funcions cardiorespiratòries, millorant els paràmetres ventiladors, gràcies a la millora dels moviments d’inspiració i expiració; pel fet de ser un treball actiu, millora l’estat de salut i la condició física de base.

Per tant, els nens prenen consciència de la seva posició corporal, de l’equilibri i del seu cos; també de la coordinació dels moviments entre les extremitats superiors i inferiors.

Nosaltres utilitzem l’aigua per poder realitzar l’activitat de teràpia aquàtica. Utilitzem les instal·lacions de “can Caralleu”, on gaudim i treballem el nostre cos i compartim amb els nostres companys, amb els nostres fisioterapeutes i els monitors de piscina.

Però sobretot ens ho passem molt bé, ens encanta l’aigua!

Cafè pedagògic amb el “Departament d’Orientació Psicopedagògica (DOP)

Cafè pedagògic amb el “Departament d’Orientació Psicopedagògica (DOP)

1. Quines cares hi ha darrere del DOPSCS?

Som un equip professional format per psicòlogues, psicopedagogues, logopedes i mestres d’educació especial.  

Les responsables de cada etapa són l’Ángeles Serratosa com a responsable de l’educació infantil fins a 2n de primària, per fer l’acompanyament de l’alumnat quan passa a primària, treballa conjuntament amb la Maria Framis i la Carme Fabregat; la Laura Quintela és la psicòloga de l’educació primària (de 3r a 6è) fins a 2n de l’ESO, també per fer de pont entre les dues etapes, juntament amb l’ Anna Caubin; la Patricia Negre és la psicòloga responsable de l’ESO (3r i 4t) i de Batxillerat i la Laia Tort és la psicòloga dels Cicles Formatius, actualment de baixa maternal i en el seu lloc està la Margalida Sastre. Completen aquest equip del DOP les dues professionals del SIEI (Suport Intensiu d’Escolarització Inclusiva) que són l’Anna Riera i la Laia Roldán. A més a més tenim la sort de poder comptar amb vetlladors, la Vicky Abad, la Sònia González i el Nacho Romeo, que, juntament amb el tutor o la tutora, ajuden a aquells alumnes que tenen dificultats puntuals en seguir el ritme de classe i que puguin fer-ho amb més seguretat, potenciant les seves possibilitats. 

Vetlladors que juntament amb la tutora ajuden a aquells alumnes que tenen dificultats puntuals en seguir el ritme de classe puguin fer-ho amb més seguretat potenciant les seves possibilitats. 

2. Ángeles, per què un Departament d’Orientació Psicopedagògica a l’escola?

Perquè creiem fermament en la importància d’educar a cada alumne des de la seva singularitat. Som escola inclusiva sensible a la realitat de cada alumne a qui volem donar resposta personalitzada.  

Hem d’educar aconseguint que cada alumne pugui arribar el més lluny possible, però sempre respectant la seva evolució, el seu ritme i la seva manera de processar els aprenentatges. L’escola ha de tenir un equip d’especialistes que vetlli per això, des de que un nen entra a la llar fins que surt a batxillerat o als cicles formatius. L’escola és de tots i tots s’han de sentir inclosos en la nostra manera de fer.  

Som escola inclusiva sensible a la realitat de cada nen i nena, noi i noia… a qui volem donar respostes personalitzades. Creiem fermament que l’educació és un procés que té sentit en ell mateix. Tots els moments de l’aprenentatge són necessaris per arribar a formar de manera tridimensional (emocions, aprenentatges i relacions socials) a l’alumne. En aquest treball, l’equip del DOP vetlla perquè tothom arribi al final de forma singular. Coneix a cada alumne i juntament amb el tutor/a reflexionen i extreuen el millor que hi ha en ell. 

3. Patricia, quines són les vostres funcions?

Acompanyar el creixement dels nostres alumnes, a cada un d’ells i de les seves famílies, tenint en compte la seva personalitat, caràcter,  evolució personal i social,  al  llarg  de  tot  el seu procés educatiu. També treballem amb el grup social al qual pertany l’alumne treballant l’autoconeixement, l’autoregulació i les seves habilitats socials, potenciant una bona convivència.

Aquest acompanyament posa el focus en l’observació, la prevenció, la detecció, l’adaptació, la intervenció i l’orientació de l’alumne fent possible la veritable personalització de l’aprenentatge, per un bon desenvolupament integral.

Assessorar, acompanyar i orientar al col·lectiu educatiu en la seva tasca docent diària.

Dotar d’un ambient de benestar, familiar, de seguretat i confiança és primordial per a nosaltres. Una bona convivència afavoreix sempre aquest acompanyament i el bon desenvolupament dels nostres alumnes.

El sentit global del DOP se centra a acompanyar el creixement de tots els nostres alumnes, a cada un d’ells i de les seves famílies. Tenim en compte la situació personal i familiar, la seva personalitat i caràcter, ritme d’evolució personal, social i acadèmica al llarg del seu procés educatiu. Intervenim amb el grup social al qual pertany l’alumne per treballar l’autoconeixement i les relacions entre ells.

Realitzem una tasca multidisciplinària amb l’alumnat, les seves famílies i la tasca docent diària per tal d’acompanyar i orientar al col·lectiu educatiu.

 4. Laura, en una escola tan gran com us organitzeu per dur a terme aquest seguiment personalitzat i el treball coordinat amb el Claustre?

A l’escola hi ha un professional responsable del DOP a cada etapa, amb un equip de treball. Es realitza un treball conjunt i coordinat  amb la direcció de cada etapa. Hi ha reunions setmanals amb tot l’equip DOP del Sagrat Cor Sarrià. 

Aquest equip treballa colze a colze amb els tutors i tot el professorat, realitzant codocències a l’aula i treballant de manera coordinada. S’assisteix a les juntes d’avaluació i es tenen reunions periòdiques, per fer un seguiment amb els professionals externs i donar suport a aquests alumnes i a les famílies. També tenim entrevistes de seguiment amb els pares per orientar a ajudar-los en aquest procés amb els professionals externs  per fer el seguiment i suport a aquests alumnes i famílies. També assistim, quan és necessari, a les reunions amb les famílies per acompanyar-les, orientar-les i ajudar-les en aquest procés. 

Quan comença un nou curs fem el traspàs d’informació a l’equip de professors que treballarà amb aquell alumne.  

5. Margalida, cada cop hi ha més diversitat a les aules, ho heu notat? A què creieu que és degut? Com ho viviu?

Sí, vivim en una societat molt diversa i plural, i això es reflecteix a l’escola, a les aules. 

La postpandèmia ha portat canvis socials en molts àmbits i l’escola ho ha notat. Actualment, la salut mental també és un àmbit on estem dedicant observació, acompanyament i molta prevenció. 

Les tecnologies i eines digitals també han impactat de manera significativa en els nostres alumnes i  la immediatesa en què viuen el dia a dia. 

Tots aquests aspectes fan que la nostra feina d’orientació, acompanyament i suport sigui més necessària.

També, ara es fan estudis més aviat i això permet que es conegui la situació de l’infant i es pugui actuar més d’hora.  

La globalitat ha impactat a les escoles. Arriben nens, nenes, nois, noies… d’altres parts del món i això ha enriquit el treball dins l’aula. Ha tret a alumnes i a professors de la seva zona de confort per crear aules diverses on la inclusió és part important del dia a dia i un reflex de què és la societat. I del que els alumnes viuran un cop surtin de l’escola. L’aprenentatge de la inclusió s’ha de viure a les aules des de ben petits i viure-ho com una riquesa que a la llarga els ajudarà a ser persones amb valors d’igualtat, respecte i solidaritat. 

6. Anna C, quines orientacions donaríeu a les famílies de cara als reptes del s.XXI com les pantalles, evitar addiccions…

Doncs és molt important fomentar la comunicació amb els fills, tenir estones per escoltar-los, dedicar temps presencial i tenir converses de temes importants per ells, tenint en compte els seus interessos i la seva edat. Crear un espai segur, un clima de confiança, on ens puguin transmetre les seves inquietuds. 

També marcar límits de forma assertiva i propera a la vegada. Crear uns hàbits i una rutina d’horaris i responsabilitats. 

Pel que fa a la  tecnologia, hem de limitar el temps de les pantalles i ajudar-los a fer-ne un bon ús, sense deteriorar les relacions personals ni tenir dependència. Ser un exemple per ells. 

Les pantalles no haurien de ser mai una recompensa o un premi als seus bons actes. És cert que han de tenir moments per destinar-los a les pantalles, ja que són les eines del futur, però sempre de manera responsable. 

El diàleg entre pares i fills seria l’eix que hauria de vertebrar la “vida” d’aquest segle. Tenir estones per escoltar, per parlar i per “perdre” el temps junts. Són vivències que “marquen”, vivències que els nens recorden sempre. Tenir converses senzilles on facis participar als nens i que les seves opinions i intervencions siguin reconegudes pels pares. 


El diàleg com l’eina transformadora i enriquidora capaç de desbancar el lloc que actualment ocupen les pantalles o d’altres eines digitals. Al parlar s’elaboren connexions en l’àmbit del cervell, però també sentiments de reconeixement i pertinença que els nens/es viuen de forma molt positiva.

7. Carme, cada cop la psicologia té més pes en el plantejament dels centres educatius, com veieu el futur del DOP a l’àmbit pedagògic?

Per nosaltres el DOP es un pilar en el nostre centre, on tots estem implicats. Tots som DOP. 

Les accions que realitza l’equip del DOP, juntament amb tot el professorat, ajuda en el bon desenvolupament de l’alumne, en les diferents etapes evolutives. 

Pensem que aquest departament és fonamental a l’escola,  per a tota la comunitat educativa i per a la personalització de l’aprenentatge. 

El futur del DOP 

El Departament d’Orientació Psicopedagògic és una eina imprescindible en les escoles del futur. Escoles que tindran alta diversitat d’alumnes i on caldrà una formació acurada tant dels professionals del DOP com dels tutors i professors que intervenen en el dia a dia amb els alumnes. L’equip del DOP estem segurs que es convertirà en aquella taca d’oli que impregnarà tots els racons, cada reunió de claustre, on tots els tutors i d’altres professionals veurem la necessitat de saber l’observació que han fet els professionals del DOP de cada un dels alumnes. Les sinergies que es crearan entre ells i els tutors tindran beneficis infinits i aquests  produiran efectes positius, tant a curt com a llarg termini.  

8. Maria, quina part de la teva feina és la que t’agrada més?

Poder acompanyar a l’alumne a mesura que creix i saber que és feliç i que té èxit personal i acadèmic. 

Compartir i viure l’evolució, veure el progrés, la millora de cada un dels nostres alumnes, acompanyats dels i de les mestres i les seves famílies. I per aconseguir-ho amb èxit ¡ és molt important, imprescindible, anar de la mà de la família i treballar conjuntament. 

La mirada dels alumnes és el que més m’agrada. Quan aquesta mirada va canviant, creixent i dibuixant un somriure. Cada alumne amb els seus petits encerts i errades és el que dóna sentit al treball del DOP. 

Repte d’edició literària

Repte d’edició literària

Aquest curs, a 2n d’ESO, hem començat un nou repte: el d’edició literària. Quan ens van proposar de fer-lo ens va fer molta il·lusió, ja que la majoria de reptes tenen un enfocament científic i n’hi ha pocs que treballin l’àmbit literari.

El repte d’edició literària no és poca cosa, i els alumnes en prenen consciència des del primer dia. Crear un conte per als alumnes de 2n de primària i ser partícips de la màgia de llegir i de la descoberta de la lectura no és quelcom fàcil. 

En primer lloc, els nois i noies de 2nESO fan un salt en el temps per redescobrir, a la biblioteca infantil, aquelles característiques dels contes que fan que un nen de 8 anys quedi captivat. En aquesta primera cerca, comptem amb l’ajuda de la Núria Castanedo, la bibliotecària de l’escola.

En segon lloc, la Cristina Feliu, editora professional de l’editorial de contes infantils i juvenils Bindi Books, els ajuda a descobrir el sovint desconegut procés editorial. Els explica totes les fases de la creació del llibre, des de quina idea ha de transmetre, quin disseny és el més adequat, com ha de ser la coberta i les il·lustracions, i com funciona el procés de maquetació.

La Laia Ballester, il·lustradora professional i exalumna de l’escola, també fa una xerrada als alumnes on aconsegueix fer perdre una de les pors més arrelades del procés: la il·lustració d’un àlbum il·lustrat. Els dona pautes de com han de ser aquestes il·lustracions i de com fer-les atractives per al públic infantil mitjançant diferents tècniques.

Un cop ben capbussats en el món de l’edició, comença la fase de creació. Primer fan una pluja d’idees dels temes que creuen que cal treballar amb els alumnes de 2n de primària, com les pors, el valor de l’amistat o la confiança en un mateix, per exemple.

El procés pren la seva primera forma d’esbós amb  l’Storyboard.

A continuació, escriuen el text del conte i comencen a crear les il·lustracions. En el procés d’edició i creació en grup es treballa molt intensament tant la competència interpersonal i social com la personal.

A partir d’aquí cada grup tria el camí més adient per al resultat que busca: uns fan les il·lustracions a mà, amb aquarel·les, llapis de colors, les escanegen i les treballen posteriorment amb un programa d’edició d’imatge; d’altres escullen treballar amb la tècnica del collage digital, combinant la part manual i digital; d’altres aposten per una confecció totalment digitalitzada.

Ara bé, tots acaben muntant el llibre amb l’ajuda del programa Publisher, enfrontant-se al desconegut món de la maquetació digital. Creiem que treballar la competència digital d’aquesta manera els obre els ulls a totes aquelles destreses que han d’anar adquirint al llarg del temps, sovint en àmbits on no s’ho esperen.

En els últims passos se centren en la coberta, un dels elements més importants per a captar l’atenció dels lectors més petits, i en el cosit manual dels diferents blocs del conte.

Per acabar, la part més enriquidora d’un repte: observar, crear responent a una necessitat i viure la màgia en directe. En aquesta etapa, els alumnes van a 2n de primària a mostrar i a explicar tots els contes que han creat. Treballar la competència comunicativa és un dels objectius del repte. Des de l’escola, creiem que és molt gratificant la interacció entre les diferents seccions. Els alumnes de l’ESO veuen l’emoció, la il·lusió dels més petits, quan els expliquen les seves narracions. Els fan preguntes, es fixen en les il·lustracions, llegeixen els diàlegs… d’aquesta manera els alumnes de 2n d’ESO veuen els fruits de tota la feina feta, revivint la màgia que alguns havien oblidat i sentint-se, tots junts, petits i grans, uns privilegiats.

Agraïments:

Al Pedro Armengou, director de l’ESO, per proposar-nos aquest repte.

Al Toni Escuder, professor de l’ESO, per confiar des del primer moment en el repte.

A la Núria Castanedo, bibliotecària de l’escola, per la seva predisposició i per introduir els alumnes al món de la narració infantil.

A la Cristina Feliu, editora de Bindi Books, per les seves xerrades tan professionals als alumnes del Repte.

A la Laia Ballester, il·lustradora, per ensenyar com fer les il·lustracions i per a què els alumnes perdin la por “al full en blanc”.

A les professores de 2n de primària, per facilitar-nos sempre la feina i obrir-nos les portes de primària per poder compartir aquest repte amb els seus alumnes.

Als alumnes, per la seva predisposició en aquesta aventura literària.